16.11.06

La circularitat del cercle

Els pessimistes lectors de diaris, aquells que no creiem en la objectivitat de la informació (no que aquesta objectivitat no existeixi, sinó que no creiem que aquesta objectivitat es trobi en cap dels diaris que tenim la sort de conèixer), tenim tendència a conformar-nos amb la circularitat del cercle. És poc, però és alguna cosa. Ens conformem que, un cop definida la línia editorial, aquesta segueixi fidel a ella mateixa malgrat l'actualitat sigui canviant. Això vol dir, per exemple, que malgrat la Catalunya d'avui i la de fa 25 anys no siguin la mateixa, el diari Avui segueixi sent un diari catalanista. Vol dir, també, que si El Mundo ha decidit defensar la tesi que els atemptats de l'11-M són cosa d'ETA cap nova declaració sobre el tema faci canviar el seu posicionament. És d'esperar que el temps, més que modificar les tesis de Pedro J., les dilueixi. El mateix succeeix amb el País. Si aposta, no ja per la negociació amb ETA, sinó per aplaudir qualsevol dels passos que es puguin donar en aquest procés, és normal que cap declaració dels terroristes posi en dubte la seva fe en el savoir faire del socialisme espanyol. Aquest conservadurisme facilita molt les coses. Per exemple, Clara-Simó pot publicar avui els mateixos articles que publicava fa 25 anys. Condició necessaria de tota feina ben feta és l'autoexigència i adaptar una realitat canviant a una determinada posició requereix, per tant, una gran dosis d'autoexigència. Ens en dona una prova una altra d'aquelles articulistes que fa temps que troben que el propi sofà és el més còmode. Maruja Torres, tota modèstia, es proposa donar exemple al president dels Estats Units. "Así que George W. Bush está abierto a cualquier sugerencia sobre Irak. Defíname sugerencia". Fer encaixar el tracte protocolari en tercera persona amb l'imperatiu ho faciliten els anys d'experiència. Però Maruja Torres té el mèrit de l'autoexigència i el que demana a Bush és imperatiu també per ella mateixa. "La realidad es que en el Gobierno israelí, que gobierna a Bush, el vicepresidente es un nazi -ser nazi, hoy, consiste en ser racista con los árabes- ultraderechista reconocido llamado Avigdor Lieberman (...)". Demanava la definició dels termes utilitzats per Bush i té la honestedat de definir els seus. "Ser nazi, hoy, consiste en ser racista con los árabes". El que deiem d'adaptar una realitat canviant a una línia editorial. Facilita les coses, però buida les paraules de significat.
.

4 comentaris:

lola ha dit...

A sobre, tan corporativament com individualment, tenen la barra de dir-ne coherència.
-És que tu has canviat, ets un incoherent.

Recordo una bona resposta de Jorge Semprún: No, ya no pienso igual que antes, pero es que sigo pensando.

Lola

ferrancab ha dit...

Hi ha un passatge fantàstic del llibre "The picture of Dorian Gray":
- I should have objected very strongly this morning, Lord Henry.
- Ah! This morning! You have lived since then!

Anònim ha dit...

Potser sigui, ho dic de memòria, Lipovetsky amb el seu "La era del vacio", si tan sols fossin paraules buides..

ferrancab ha dit...

Potser sigui què?