15.11.06

L'últim valor

Tornava caminant cap a casa quan darrera una prostituta ha aparegut una esglesia i a la façana de l'esglesia una pancarta que deia així: La pace viene dal crocefisso, non dai crocefissori. Signava el Papa Benet XVI. La pau dels covards, he pensat. La pau dels pacifistes. Seguia caminant entre prostitutes quan he recordat un comentari d'Arcadi Espada a les paraules de Zapatero; La paz es el último valor que estaríamos dispuestos a sacrificar. Así de generosos somos, deia Espada. És una d'aquelles frases que parlen del mai i del sempre i no parlen ni del mai ni del sempre, que parlen del primer i l'últim i no parlen ni del primer ni l'últim. Una d'aquelles frases que en un diàleg s'acostumen a matar amb un ja ens entenem quan l'interlocutor no és un vegetal i donar-li la raó es considera derrota. Zapatero no és tant generós com Espada diu creure. Una ullada a aquella relació de paraules i fets que pretenia trencar la campanya del socialista Montilla és la salvació que ZP pot esperar després de la declaració. Els fets, els fets del seu govern, el contradiuen. Per sort. La simple negociació, siguin quines siguin les seves interioritats, el contradiu. La pau està sent negociada impossibilitant així la seva hipotètica condició d'irrenunciable. El discurs polític contradit i salvat per la política. El Zapatero cartesià, constructor d'equilibristes arguments piramidals, salvat per el Zapatero polític que, cronologicament post-maquiavèlic, no sembla especialment fascinat per les obres de construcció del seu sepulcre. Recordava també un professor que deia que, per crear una teoria política, el primer que cal fer és una escala de valors. Tornava a casa caminant entre prostitutes i pensava que, porco dio, ser prostituta no deu ser tant fàcil.
.