26.11.06

La terra és plana

La terra és plana, ho sap tothom diu Quimi Portet en una cançó que reivindica la importància del fil. Jo perdo el fil i no m’en recordo de com et dius; perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi. Joan Oliver tenia l'encert de titular les seves Engrunes d'ahir amb una obvietat. No em sembla una mala idea que els periodistes es dediquin a explicar obvietats. Em sembla una aposta molt més seriosa que la construcció de temples de paper. Però si apostem per les obvietats no podem perdre el fil. Encara que sigui per la gastronòmica por que el fil ens perdi a nosaltres. Només oblidant la importància del fil Oliver es pot mostrar sorprès pel discurs de Mas. Només perdent el fil es pot afirmar que fa una mica de basarda que per dir això (les crítiques sobre el fet que el PSC i ERC amaguessin durant la campanya la voluntat de reeditar el tripartit i el poc encert de repetir una fórmula fracassada) calgui començar demanant perdó, calgui començar dient que el govern tripartit és legítim. Recuperem el fil i ens porta, per exemple, a una entrevista de Mas al diari Avui. En aquesta entrevista Mas comet l'error de no titular amb obvietats. Afirma, per exemple, que no s'han respectat les normes més elementals de funcionament d'una democràcia o que el tripartit 2 debilita greument la democràcia a Catalunya. Mas, com Oliver, perd el fil. La diferència és que, segurament, Mas, Aula i Liceu Francès, no s'agrada afirmant que la terra és plana i que això ho sap tothom. La referència d'Oliver a l'inquisidor modern no és, malgrat recuperem el fil, sobrera. Jo exerceixo d'inquisidor. Jo, modèstia apart, acuso. O acusava. Acusava a Mas de no dir obvietats i de construir castells sense sostre ni fonaments. Aplaudeixo, per tant, la centralitat del fil en el discurs de Mas i el detall del líder convergent de titular amb obvietats.
.