7.11.06

Entendridor

M'entendreixen moltes de les coses que llegeixo aquests dies. És el primer èxit del nou govern. És fins i tot la seva màgia. Retornar els catalans a aquells anys d'infantesa. Anys on tot era potència, on tot estava per fer i tot era possible però, sobretot, anys on la innocència era una excusa que els adults acceptaven malgrat no creure-la massa. Dels pocs records que tinc del parvulari un és d'indignació. Recordo que un company de classe em va pegar (aleshores no es parlava encara del periodístic why). Home pacífic i dialogant com sóc vaig anar a dir-li a la professora i la profa va renyar al company. Ho he fet sense voler, deia plorant el petit feixista, i la profa que li preguntava si ho deia de veritat (de veritat? deia) i ell que deia que , que de veritat i la profa que s'acostava i em feia donar-li la mà i dos petons. Va ser indignant i ho continua sent. Ningú recorre 50 metres per fotre un cop de puny a un altre sense voler. Ara ja no m'indigno tant, ni faig petons als meus amics ni tinc cap profa que m'hi obligui i per això m'entendreixen aquestes actituds infantils. En Ferran Sáez, per exemple, m'ha entendrit. No és l'únic, esclar. Aquest despertar (fingit, segur) del ara ja sabem que tot era mentida. Ja he dit que no m'indigno tant però no fotem! Que tot era mentida ja ho sabiem. Ja sabiem que si es podia es faria un altre tripartit. De fet alguns ho sabiem fa 3 anys fins i tot. I no tenim excusa. Però ja se sabia que si ERC es feia la princeseta estreta era per guanyar vots dels fans de Disney. I que si Montilla no apostava directament pel tripartit era per no fer a l'Albert Riera president per la via directa també se sabia. I mira si se sabia que CiU va basar la seva campanya en aquesta certesa. O CiU o tripartit. Si Montilla pot ser President perquè hauria de ser Conseller de Mas? No fem broma tu! I si l'argument (que a mi em sembla el bàsic) que hi havia per fer el tripartit ara fa 3 anys era acostar els socialistes al catalanisme perquè hauria de canviar ara? Fer-se l'innocent és fer trampes. Però l'infantilisme, quan no és perillós, és entendridor.

6 comentaris:

pelblocgros ha dit...

Exacte, entendridor, si és que és infantilisme. En el cas d'en Sáez deu ser-ho; n'hi ha d'altres que fan pura comèdia, fent-se passar per enganyats, igual com els socialistes i esquerra feien la comèdia de l'equidistància.

Com deia en Viladesau, al joc de l'honestedat intel·lectual ni polítics ni periodistes no hi poden jugar. No tenen presumpció d'honestedat.

ferrancab ha dit...

Bé, malgrat tot no crec que Sàez pequi d'infantilisme. Per això he escrit que considero el seu despertar un despertar fingit. Ferran Sáez ha donat sobrades mostres de lucidesa com perquè per un article posi en qüestió la seva maduresa analítica. Considero, això sí, que aquest fingiment és fer trampes.

Pedro ha dit...

Sàez és filòsof, no analista, pot permetre's creure en les idees.

ferrancab ha dit...

Pedro, no entenc què vols dir.

Gregorio Luri ha dit...

Un aplaudiment

Pedro ha dit...

Que no té perquè ser un cínic.