28.11.06

El projecte Gómez Pin

Van ser molts els poetes deprimits després d'Auschwitz. Poetes i altres empresaris que veien difícil fer negocis amb animals en qui no es podia confiar. Després de Galileu i Darwin, Hitler acabava amb la fe que en l'home hi ha alguna cosa de divina. Malgrat els intents de Sartre de recuperar la clientela amb el seu l'Existencialisme est un humanisme, ens trobem estancats en un pessimisme radical respecte la nostra propia condició. El pessimisme és un antihumanisme. Víctor Gómez Pin, com ja va fer amb el seu darrer llibre titulat El hombre, un animal singular, s'enfronta ara a Entre lobos y autómatas (Premi Espasa d'assaig 2006), a tots aquells que asseguren trobar en la ciència contemporània un suport a l'antihumanisme que els afecta apriorísticament. I això ho fa amb el rigor i la lucidesa que els seus lectors estem acostumats a trobar als llibres que ha publicat i desde el coneixement del que la ciència efectivament diu. En paraules de l'autor; precisamente porque tomamos estricta nota de lo que la ciencia indica (sin atribuirle lo que no dice), nos oponemos a una actitud que encuentra en ella una suerte de coartada. Defensor d'una tradició humanística que atravessa la filosofia d'Aristòtil, Descartes, Kant entre altres i que no troba en Darwin un opositor. És la centralitat d'aquesta idea en la seva obra la que converteix a Gómez Pin en un dels pocs professors universitaris que no es dediquen només a ensenyar humanitats sinó a humanitzar els homínids per si algún déu decideix habitar-los algún dia.
.
Lo bueno del boomerang es que siempre vuelve. Espada dixit.
.

1 comentari:

Pedro ha dit...

Això d'ensenyar humanitats és un calaix de sastre on hi cab tot.