25.9.06

No és Occident

El Papa, fidel a la seva catòlica condició, demana perdó i Aznar, fidel a la seva nacional-catòlica condició, demana que siguin els musulmans els qui demanin perdó per haver estat 8 segles a casa seva sense esparar a que nasqués per demanar-li permís. El cura Blázquez ruega que Eta pida perdón. El perdón. Nadie que consigue negociar sobre sus crímenes pide perdón. No hi estic d'acord. Només per aquells que esperen una rebaixa de la seva condemna té sentit demanar perdó. El perdó implica l'existència d'una entitat superior amb el poder de perdonar. El Papa no té res a fer-se perdonar i encara menys davant uns analfabets assasins de monjes. Si fos culpable, que no ho és, només si fos culpable tindria sentit, com a creient en l'autoritat divina, que demanés perdó. I els nacionalistes que es consideren ells mateixos com a autoritat superior. Aznar, en tant que nacionalista espanyol, considera que el món musulmà li deu unes disculpes de la mateixa manera que el propiament ibèric nacionalisme del passamuntanyes exigeix al ciutadà que es reconegui a ell mateix com a espanyol disculpes per la seva pròpia existència. El que no entenen és que les culpes no podem ser col·lectives. No hi ha pobles criminals perquè la culpa és sempre culpa individual. Potser també la ofensa. No és estrany que Aznar, que es declara admirador dels reis catòlics -aquells que tingueren l'insensat encert de finançar el suïcidi del senyor Colom i l'honor de compartir amb Hitler un lloc d'honor en la història del poble jueu- reclami en nom d'una Espanya inexistent les disculpes d'uns musulmans morts de fa temps. Desenterrim al conqueridor del 711, desenterrin les víctimes de la conquesta i obliguin-los a donar-se la mà, fer-se un petonet i demanar-se perdó. Solidari amb el Papa, Aznar lamenta que Occident hagi de demanar sempre perdó. No ha entès que el Papa no és la veu d'Occident perquè Occident no té una única veu com tampoc ha entès la subtil diferència existent entre el viu i el mort o el culpable i l'innocent.
.

6 comentaris:

pelblocgros ha dit...

Com deia la pedra l'altre dia, no t'hi escarrassis massa, que ho tens perdut.

Sap greu, però s'ha posat de moda, això.
No pas demanar perdó, que no, sinó demanar que els que em cauen malament demanin perdó per allò que van fer els seus avis, tiets, amics o coneguts.

De tota manera, en la mesura que en democràcia prenem algunes decisions col·lectivament, això en dilueix la responsabilitat bastant, no? No és que "els catalans" m'hagin de demanar perdó per haver aprovat un estatut de merda, però ara ja no és culpa només d'en Mas i en Zapatero...

La Rosa de Sang ha dit...

Quan governava pensava que que aquest senyor era un demagog, ara veig que només és un pobre ignorant.

èlsinor ha dit...

Ni tampoc ell, l'Aznar, és la veu de ningú, i menys encara la de l'Espanya d'ara.

Mireia ha dit...

Per al Toni Ibàñez, que passa sovint per aquí

Tu Toni Ibàñez ets un miserable, i no tens gaire autoritat moral per pontificar sobre res, punt, demà t'ho explico al meu blog, un miserable increïble ets, ridícul però ben miserable, i t'ho dic aquí perque se que hi vens sovint, que al teu blog no hi vull ni posar els peus, llegeix-me demà.

albert_de_la_hoz ha dit...

Jo crec que des del catorze ema José Mari no hi toca. No és que sigui ignorant, que no ho és o no ho era, però el que va passar la nit del catorze ema no ho sap digerir. Va casar la filla com un rei, va fer-se fer una medalla a EUA i ara mireu. No us adoneu que necessita ajuda?

elquemaietvaigdir ha dit...

JO al Jose Mari li diria el que va dir la mare d'aqull "invasor"....Plora com un nene el que no has sabut defensar com un home!
apa