28.9.06

Linxament

Crònica de successos a LV. La polícia impide el linchamiento del hombre que mató a una niña en Ceuta. Els veïns del barri on vivia la nena assasinada volien linxar -executar un presumpte reu sense formació de causa i amb intervenció col·lectiva- el pressumpte assassí. La pressumpció d'innocència només s'altera per publicitat judicial, mai per les paraules del pres. El pres pot dir missa. Pot dir sóc innocent i no ser-ho i pot, si més no en conseqüència lògica, dir sóc culpable i no ser-ho. És la seva honestedat el que es jutja. Els veïns el volien linxar i la polícia ho va haver d'impedir. Moment en el que les masses, entregades al noble acte de la revenja en format de linxament, es van trobar de cara amb l'essència mateixa de la justícia. I hi van renunciar perquè la passió, com bé saben els musulmans, no és racional. El dispositivo policial establecido en la frontera no pasó inadvertida para muchos vecinos de las barriadas del Príncipe Alfonso y Príncipe Felipe, que se concentraron en las inmediaciones del paso fronterizo para impedir que el detenido fuese llevado a la comisaría. Més que muchos vecinos, on es fa referència a una individualitat clarament absent, cal parlar de part del veinat. És necessari que així sigui perquè no podem confondre la massa amb la suma dels individus. Admeto que sí que podem en tant que la confussió és possible i plausible. Però no admeto que ho haguem de fer perquè el que hi ha en joc és la justícia propiament dita. Confrontada davant la terrible realitat que la justícia la massa només pot actuar violentament per recuperar allò que evidentment se li pren. Se li pren el culpable i se li pren la legitimitat per executar la sentència. I la massa, impulsiva en essència, no pot -i en aquest cas poder no és més que ser capaç de- acceptar la renuncia. La massa impedeix -i el cas és d'un grafisme claríssim- l'accés a la justícia. Perquè no pot entendre que la justícia no estigui al seu servei sinó al servei del culpable. No pot entendre que alguna cosa no estigui al seu servei perquè no pot entendre la renuncia en cap sentit. I si alguna cosa és la justícia és, precisament, renuncia a la massa; renuncia a la intervenció col·lectiva.
.

3 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

Potser fora més apropiat parlar de legalitat en aquest cas... La justícia és d'aquest món?

ferrancab ha dit...

Jo diria que si no és d'aquest món no és.

pelblocgros ha dit...

Em perdo, ho sento. Veig que tens raó, però em perdo.
La massa, la col·lectivitat, no es pot confondre amb la suma dels individus. La massa impedeix l'accés a la justícia.
Per tant, dedueixo que la justícia (o la legalitat) ha estat instituïda per la suma dels individus, que no actuaven com a col·lectiu? És això? I la legitimitat prové precisament de què cadascun (dels legisladors, dels votants que han escollit els legisladors, dels jutges i funcionaris que "encarnen" -perdó- la justícia) actuava com a individu, no dissolt en cap massa?
Deu ser això. Em costa.