21.9.06

De genollons

Avui ho he tornat a sentir. Era un fuster que treballa a casa la meva tieta i que, en resposta a una lleu esbroncada del seu company per haver-se equivocat de material, ho ha dit. A mi no me pagan para pensar. Normalment s'acostuma a sentir al revés. Quan algún empresari necessitat de mà d'obra es lamenta de la lentitut amb que avança la robòtica i recrimina al treballador la seva condició humana. No te pago para que pienses. En castellà perquè així ho he sentit avui i així m'ho vaig sentir dir. En els dos casos la frase venia a destacar una evidència. Havent decidit no tornar a vincular-me contractualment mai més amb l'emisor de tant tautològic missatge vaig permetre'm el luxe de recordar-li que la signatura del contracte no em comprometia a no pensar. Que, si bé era cert que no em pagava per pensar, també ho era que no em pagava per no fer-ho. No cal dir que en aquells moments la decisió era compartida i les nostres signatures no han tornat a coincidir mai més en un mateix paper. En què pensen les prostitues quan de genollons són guiades pel camí de la dignitat laboral? La sorprenent capacitat fragmentaria de l'ésser humà em fa esperar amb impaciència el dia en que, esvaïdes definitivament les elitistes barreres burocràtiques que distingeixen entre universitat i formació professional, l'estudiant sigui capaç de portar-se fins l'extrem i afirmar que no paga per, a sobre, haver de pensar.
.

1 comentari:

Pedra Filosofant ha dit...

Mestre Ferran, no t'hi escarrassis massa, home!... ;)
Encara hi ha qui no sap que el fet de "pensar" és de franc, que ni es compra ni es ven, que el seu valor és incalculable...
I que es facin fotre: "pensar" forma part de l'estructura òssia de les ales de la ment dels homes, altrament dita LLIBERTAT, tota ella folrada de les blanques plomes del lliure albir.
Apa, ja l'he dita avui!... ;)
Et llegeixo!.