14.9.06

Ceci n'est pas Kant

Ceci n'est pas Kant
.
En un exercici de caricaturització crítica del Tractat sobre la Pau Perpètua de Kant, Félix Duque publica un llibret (la mida i la seva importància) anomenat ¿Hacia la paz perpétua o hacia el terrorismo perpétuo?. Llibre víctima dels temps i, més concretament, de la política exterior dels Estats Units. Ho denota el mateix títol on, en comptes de l'antònim guerra (fins fa poc d'ús preferent) s'utilitza el terrorisme. I no són sinònims. I aquest és el problema del llibre; els sinònims per caricatura.
.
Tal (una federació d'Estats lliures) es el bien supremo político: un ideal tan inalcanzable como exigible (pues la federación, según Kant, tiene derecho de emprender guerras contra las naciones no-democráticas... por su bien; ¿les suena?).
.
Félix Duque. ¿Hacia la paz perpétua o hacia el terrorismo perpétuo?
.
Ens sona i molt, però no crec que soni gaire a Kant perquè ell no ho va dir. És Bush, no Kant. Una cosa que sí que va dir Kant és aquesta: Cap Estat ha d’inmiscir-se per la força en la constitució i govern d’un altre. (Secció primera, punt 5). És Kant, no Bush. Però Kant admet limitacions que no hem de passar per alt perquè són, crec, l'orígen de la caricatura. Només deixaria de ser vàlida aquesta norma quan no s'oposa al dret sinó que vol restablir-lo: és a dir, quan un Estat està completament dividit ("ja que és una situació d'anarquia") fins a no ser Estat. És una limitació problemàtica, sens dubte, però que sigui problemàtica no implica, precisament no implica, que Kant es rendís en braços d'en Walker de Texas. Primerament perquè, si som, com crec que hem de ser, fidels a les paraules del filòsof alemany, haurem de recordar que Kant no parla de la democràcia més que per rebutjar-la en favor d'un govern republicà (Primer article definitiu per a la pau perpètua: La constitució civil de cada Estat ha de ser republicana). Que el govern republicà sigui més proper als Estats democràtics contemporanis que no pas el que Kant anomena democràcia no ha de ser excusa per posar en boca del categoritzador de Königsberg allò que ell no va dir i que considero, a diferència de Duque, no va voler dir. I després vé el su del por su bien. Aquest su que a la frase només pot fer referència als Estats i que podria relacionar-se amb certa facilitat amb la intervenció a l'Irak (feta pel bé de les institucions de l'Estat) i que Kant rebutja en la seva pròpia concepció d'Estat. Cap Estat existent per ell mateix (petit o gran, tant se val) no ha de poder ser adquirit per un altre Estat per herència, intercanvi, compra o donació. Un Estat és una "societat d'homes". L'Estat no és sinònim d'un territori o d'unes institucions sinó dels seus ciutadans i per això sembla difícil posar en boca de Herr Immanuel el principi anteriorment esmentat. És un gran encert de Félix Duque el destacar la complexitat i contradiccions que amaga un text com el de La Pau Perpètua d'un Kant considerat paradigma, i sovint a la lleugera, de cosmopolitisme i pacifisme. Complexitat i contradiccions de Kant i no de la seva caricatura, no de Bush.
.

3 comentaris:

pelblocgros ha dit...

Molt interessant. Gracies pel post.

(De tota manera, i no se si te a veure amb Maquiavel ni amb Marx pero no els hi dono la culpa, els governants -i la resta de gent- no es comporten mai com -si fessin de filosofs- teoritzarien, i un filosof ves a saber que faria a la cadira de Bush. Vull dir que la teoria, de Kant i de qui sigui, potser pot servir de guia pero els actes sempre se n'escapen i la seva responsabilitat es de qui els fa. No s'hi val a carregar a Kant les culpes de Bush, ni a Marx les de Stalin, ni a justificar a Bush basant-se en Kant (etc) i tampoc es pot pensar que si Bush fes el que diu Kant tot aniria be; perque segurament ni vol ni pot. Ja se que aixo no ho has dit.)

Perdo pels accents que el teclat no te i per la claredat que jo no tinc.

La Rosa de Sang ha dit...

Fins fa poc es deia que la relació dels Estats Units amb l'exterior es basava més en Hobbes qu en Kant. "El món està ple de malvats i s'ha d'actuar amb ells amb contudència per salvar l'ordre i la llibertat", o alguna cosa així. Segons això Kant seria un il.lús o un ingenu.

Des de fa uns mesos veig com cada vegada hi ha més opinadors que identifiquen la política de Bush amb Kant.

No sé si jo estic equivocat, o ho estan els opinadors, o ho estem tots, però sembla una passa més per justificar l'injustificable.

elquemaietvaigdir ha dit...

ceci c'est un con.

ho sento, no m'he pogut resistir...