20.8.06

Yo no soy bonita, ni lo quiero ser...

"al subir a la barca me dijo el barquero las niñas bonitas no pagan dinero
- yo no soy bonita ni lo quiero ser"
.
Amb voluntat de confirmar el que inequívocament indica l'accent de la clientela el cambrer formula la obligatoria qüestió sobre l'orígen en un bar de frontera. Respòn amb el seu característic accent andalús una dona en funcions d'àvia. Somos catalanas. Davant l'enèrgica reacció de la sorruda néta negant aquest extrem una segona dona, exercint de mediadora intergeneracional, confirma la notícia. No quiere ser catalana. Reprèn la paraula l'andalusa en funcions de mare i avia per confirmar el que ja sabem per dues fonts. Dice que no quiere ser catalana, pero yo ya se lo digo, que se fastidie porqué ha nacido allí. El cambrer lamenta la mala predisposició de l'andalusa de tercera generació per fer campanya a favor del seu campatriota Montilla. Perquè és per ella. Podem fer-ne broma i bla bla, bla bla bla, però el que es vol dir és clar; és l'hora dels catalans, dels ciutadans. I el mateix cambrer que es pregunta què se n'ha fet de les pasteres i d'on han sortit aquests cayucos observa encuriosit la reacció dels seus compatriotes preguntant-se quina era la política que s'ha fet fins ara. I malgrat el cambrer no cregui en la vinculació de Montilla amb l'eslògan no pot ofegar un ah! però això era possible?!
.