11.8.06

Per un sofà grana, Boticcelli

Quan hom demana finançament per desenvolupar un projecte científic, un dels requisits acostuma a ser informar sobre el seu caràcter científic, bàsic o aplicat, una dicotomia que, si se'm permet dir-ho, amaga una certa perversió. La ciència aplicada és aquella que adapta coneixements científics a necessitats concretes de les persones, com per exemple necessitats tècniques o biomèdiques. La ciència bàsica, en canvi, estudia aspectes concrets del funcionament de la natura, sense que vagin específicament dirigits a resoldre necessitats concretes. Dic que aquesta dicotomia amaga una certa perversió perquè, molts cops, els científics tenim la sensació que el que pretén es reduir el finançament de la ciència bàsica en favor de l'aplicada, molt més mediàtica i per tant electoralment més rendible, quan en realitat la ciència aplicada es nodreix, sense cap mena de dubte, dels avenços aconseguits en ciència bàsica. David Bueno i Torrens. En parlava Aristòtil a la seva Metafísica distingint la ciència de la tècnica i ho discutien encara segles més tard Morin i Cyrulnik en uns mal titulats Diàlogos sobre la naturaleza humana. L'especialització, principal motor del desenvolupament tecnològic, té aquesta tendència limitadora, aquesta recerca d'una comoditat intel·lectual que aporta el saber-ho tot sobre el res al preu de no ser conscient, a diferència dels socràtics honrats, de la pròpia ignorancia. Un preu extremadament alt si el que pretenia el procés especificador era facilitar una visió unitaria del món. Les reticències a finançar investigació sobre el que, en un excés classificatori, es coneix com a ciència bàsica és tant com posar la ciència al servei de la tècnica, tant com comprar els quadres de casa segons el color dels sofàs. Dificilment hi encabirem un Dalí de la mateixa manera que dificilment la ciència aplicada aportrà cap Einstein. La ciència decorativa és i pot ser cosa del lliure mercat, de les empreses que busquen beneficis i venen condons de taronja alterant així els gustos de la població femenina i, de passada, obrint nous mercats als valencians. Però quan la ciència és ciència propiament dita, quan parteix d'una voluntat enlluernadora sobre el caos aparent que regna en el cosmos, deixar-la en mans de l'interès pràctic és condemnar-la a la desaparició. Sortosament Darwin no va necessitar mai finançament pels seus estudis perquè dificilment der fater Staat hagués pagat a un jove fracassat universitari un viatge arreu del món a bord del Beagle. I seguiriem venint d'Adam i Eva, el sol seguiria girant al nostre voltant i per un sofà grana Boticelli és prou bo.
.