4.8.06

Pay me my money down

L'oposició fa d'oposició perquè, si no, no cobra. Pascual dixit. El diputat socialista fa de diputat socialista perquè, si no, no cobra. Pascual non dixit. Com tampoc ha dit; la peixetera fa de peixetera perquè, si no, no cobra. Ha fet bé de no dir-ho perquè la diferència és substancial. La peixetera no pot, com fa el polític, fer veure que fa de peixetera perquè, si no, no cobra. Però el conflicte no només és entre l'aparença i la realitat sinó sobre l'afinitat amb la prostituta que poguem trobar en el parlamentari. Falta en Fromm aquest plantejament; ésser, tenir o ser tingut. Ser tingut, situació en la que es troba la prostituta genuflexa i el parlamentari que segueix la política del partit. Perquè, si no, no cobra. És entre la República platònica que deixa el polític sense propietats per evitar que el cobrar sigui l'única motivació per fer de polític i la idealitzada independència dels polítics model Bloomberg, aquells que no esperen de la política cap benefici econòmic, on trobem la massa de les putes. Aquelles que si no, no cobren. Com que delimitar l'espai que hi ha entre l'idealimse polític platònic i la butxaca de l'alcalde de NY és gairebé sinònim de delimitar l'esfera del que de real hi ha en la política (aquella que va de Zaplana a Otegi, per exemple) el problema no és menor. Si ser polític ha de ser, com ser prostituta, un ofici com qualsevol altre, si l'onanisme publicitari del parlamentari ens mostra una preocupació pel d'altra banda existencialment problemàtic bé comú on només hi ha mans esteses i, com deia la cançó, genolls pelats, les disputes entre govern i oposició queden, potser cal recordar-ho, en un pla secundari. El problema és, com a l'equip blanc, estructural i, també com a l'equip blanc, sembla que sense un canvi d'estructura els pegots no són suficients per tapar les goteres. I potser és una expressió més gràfica del que pretenia i seria desitjable.



Powered by Castpost

Bruce Springsteen. Pay me my money down

2 comentaris:

Tals ha dit...

El mateix Zaplana deia que es dedicava a la política perquè hi guanyava un bon sou.
Si els polítics no tinguessin uns sous tan alts, potser només es dedicarien a la política les persones que realment desitjessin millorar la situació del país. És una pena que gent que realment vol canviar les coses, gent idealista (o no) i que vol fer el bé, no aconsegueixi tenir més poder perquè hi ha d'altres més ambiciosos que només busquen aquest poder com a fi i no com a mitjà. El poder i els diners mouen el món...

Alba ha dit...

Ohhhh! Bruceee! Ohhh..! Em desfaaaig!

No he pogut evitar deixar aquest comentari estúpid que no arriba ni a la sola de la sabata del que escrius. Ho sento. Tinc debilitats que no puc vèncer.