10.8.06

Parmènides, Heraclit i liberalisme universitari

La interpretación a la que se llega habitualmente se hace contrastar con una interpretación de Parménides según la cual éste habría defendido la unidad e inmovilidad del ente (...) con lo cual resulta que Heráclito habría afirmado que no hay tal "ser" sino sólo el puro devenir. Así se llega una de las tesis fundamentales de la exposición habitual y convencional de la historia de la filosofia griega: que Parménides y Heráclito són dos polos opuestos; que el primero defendió el ser y negó el movimiento; que el segundo afirmó que sólo hay movimiento y no hay "ser", que no hay determinaciones fijas.
.
Felipe Martínez Marzoa. Historia de la filosofía I
.
Interpretació habitual, exposició habitual i convencional. Interpretació i exposició simple, simplista i simplificadora, interpretació errònia. Maleïnt la seva mala memòria l'estudiant de la pública busca els apunts d'una assignatura sobradament superada. Un full amb el significatiu títol Parmènides/Heràclit. Un sol full i la barra, una barra que podría no ser més que un recurs estilistic però que ho diu tot. Parmènides i a l'altra banda Heràclit. Interpretació habitual, exposició convencional; precisament el que no esperava trobar als seus apunts d'universitat. Les sempre esclaridores anotacions marginals dels llibres no serveixen per reparar l'equívoc. Segueixen el mateix patró; Parmènides/Heràclit. Un amic de l'estudiant diu que això dóna la raó al liberalisme. Aquella neteja, aquella excel·lència que garanteix el liberalisme en contra la seguretat funcionarial del model europeu o diversos experiments pseudocomunistes. L'euforia que en principi provoca l'enlluernament liberal, l'aletheia del bon model es veu rebaixada amb la constatació que Martínez Marzoa treballa a la pública. La demostració que el problema no és qui paga sinó qui cobra. I si cal que aquest algú cobri per una feina que no fa o que fa malament. I el problema per qui paga. De si Marzoa i els colegues dignes d'aquesta consideració serien producte a l'abast d'uns pocs o d'uns molts, com crec que ha de ser. No sé si com diu l'amic això dóna la raó al liberalisme econòmic i la seva expansió a l'àmbit universitari, ni tansols si això diu molt poc en favor de la Universitat pública. Diu molt poc, això sí, en favor del funcionari en qüestió.
.

1 comentari:

Gregorio Luri ha dit...

Dona raó a una manera còmoda de ensenyar i d’aprendre, que es basa en fórmules creien que d’aquesta manera foragita el rics d’equivocar-se. Plató va elaborar la seva filosofia explícitament com un parricidi de Parmènides (i així ho escriu literalment en els seus diàlegs). Els platònics, però, van transformar a Plató en fórmules i el van aprendre com paraula de Déu. No hauria d’intentar la feina de pensar qui no està disposat a matar el seu pare (intel•lectualment, és clar). En aquest sentit és cert que el liberalisme ha fet del parricidi indiscriminat la clau del seu èxit.