1.8.06

Ni Sòcrates ni Kennedy

Un lector de LV té la bondat de sortir en defensa del pobre Gallardón amb l'heroïcitat afegida de declarar-se contrari a que a la libre y legítima unión de dos personas del mismo sexo se le llame matrimonio. Juan Carlos el lector i Gallardón, brothers in arms, en defensa de l'imperi de la llei perquè, com bé ens recorda l'amic Juan, la obligación de observar las leyes es la base de la convivencia civilizada en cualquier sociedad democrática. Tanto si nos gustan como si no. Per donar certa legitimitat a aquesta genuflexió davant l'imperi de la llei ens recorda l'exemple de Sòcrates que, podent salvar la vida i fugir d'una condemna a mort injusta, va decidir acceptar la llei en la seva imperfecció i morir com un ciutadà exemplar. Morir per culpa d'una llei injusta és una parida per molt que ho fés Sòcrates perquè el que es pretén quan es defensa l'imperi de la llei no és defensar qualsevol llei sinó la llei justa. De fet aquesta és la base sobra la que existeixen i evolucionen els estats; l'acceptació de la llei justa i la reacció en contra i el canvi de la llei injusta. El senyor Foix ens mostra la seva preocupació, compartida des d'aquí, sobre la relació que s'estableix entre el jo i els altres en un sistema democràtic veient com la llibertat individual acostuma a topar amb la d'altres éssers antropomòrfics coneguts amb el nom de conciutadans. Aquesta preocupació que sorgeix arran dels incidents del Prat (incidents?) porta a tota una concepció teòrica de l'estat i la llibertat individual on, com a bon cristià, no oblida fer referència al matrimoni homosexual. Libertad de toda forma de matrimonio, de adopción, libertad de proteger mi empleo, mis horarios, mis derechos adquiridos, libertad de que sea el Estado quien proteja mi debilidad. Crítica que porta implícita la idea, la fatídica idea, del no preguntis què pot fer el país per tu sinó el que tu pots fer pel país.
.

Claro está que la unidad jurídica no es la aspiración que impulsa el movimiento creador del Esatdo. El impulso es más sustantivo que todo derecho, es el propósito de empresas vitales mayores que las posibles a las minúsculas sociedades consanguíneas. En la génesis de todo Estado vemos o entrevemos siempre el perfil de un gran empresario.

José Ortega y Gasset. La rebelión de las masas

La raó de ser de l'Estat és precisament la de protegir la meva debilitat, la d'assegurar-me (al senyor Foix també) unes condicions de vida millors de les que gaudiria si l'Estat no existís. Quan el ciutadà és qui ha de protegir la debilitat de l'Estat i no a la inversa és quan hem de desitjar que mori el mal govern.
.