21.8.06

Monsieur i l'embolic amb la senyora

LV entrevistava monsieur Mas i tornava a utilitzar la negreta amb gran encert. Montilla es responsable de lo que ha pasado en Catalunya estos tres años. Mas, home intel·ligent com és, evita fer explícit un tot que se sobreentén. Montilla es responsable de todo lo que ha pasado en Catalunya estos tres años. Home intel·ligent perquè el que se sobreentén és que Montilla es responsable de todo lo malo que ha pasado en Catalunya estos tres años. Recordar la Champions fa evident la importància del matís. Fa molt bé Mas d'amagar el que vol dir. Que estúpid semblaria si hagués dit el que va dir! Si soy president, mantendré abierto el debate identitario. Crec sentir els crits de terror dels meus compatriotes però no n'estic del tot segur. Crec sentir que criden més no, siusplau!. Com deia Arcadi Espada en referència al contrincant Montilla; Soy, soy soy y lo único que hago es ser. ¡Trabaja, coño! Del que no dubto és de l'alegria dels socialistes catalans al llegir l'amenaça del convergent. Presentar una campanya d'identitat contra la política social que pretén vendre Montilla és una cagada d'elefanta africana. Però tornem-hi, Mas és intel·ligent i si que parla de treballar coño. Ho fa en referència al caos del Prat; ¿Qué hubiera hecho usted si hubiera estado al frente de la Generalitat? Habría llevado a los Mossos d'Esquadra al lado del aeropuerto ¿Cómo? Al lado del aeropuerto, en la puerta de entrada. ¡Y que dijeran que no debían entrar! Pero los Mossos hubieran estado allí. I el periodista interromp la fotosíntesi. Eso no hubiera acabado con la ocupación de pista ¿no? No lo sé (i bla, bla, bla). Altre cop fa bé de dissimular el seu talent i callar per no dir massa. Sí que ho sap, però sembla decidit a deixar que siguin els socialistes els únics que parlin de política. Sembla que prefereix reservar-se l'ús de la bandera quan parlant de la data de caducitat de l'Estatut avisa; no podemos volver a cometer los errores que se han cometido como país. És l'estúpida mania de responsabilitzar la tribu de que les pòcimes del xamán fracassin. No és el país qui s'ha equivocat, són vostès. L'error com a país potser va ser constituir un Parlament com el que tenim i segurament el de no tenir prou por d'allò que diuen que cada país té els polítics que mereix però el que facin els polítics continua sent responsabilitat seva. I mentre segueix embolicat amb "La Senyera", aquella que oneja a l'únic pal de paller de Catalunya (CiU es la casa común del catalanismo; en esto asumimos el liderazgo), respòn sobre el tema del vot dels inmigrants. Impulsaremos una ley en el Parlament, el "Contracte amb Catalunya". Per si no fós prou esfereïdora la convergència amb Rosseau, el presidenciable hi afegeix; En esta materia seria bueno que nadie hiciera experimentos que puedan desembocar en situaciones innecesariamente conflictivas. Com bé deveu saber, estimats nens, el millor per evitar conflictes innecessaris és que els demés callin. Veient que Mas s'ha reservat l'exclusiva en l'ús de "La Senyera" és fàcil imaginar que el "Contracte amb Catalunya" pugui tenir certes semblances amb l'acta de miltància a Convergència. No estaria malament que Mas deixés d'embolicar-se amb la senyora Senyera i comencés a fer política (campanya, volia dir) que, de fet, és pel que cobra. I que amb aquests competidors per la trona tampoc és tant difícil collons!
.

7 comentaris:

Dessmond ha dit...

Quan vegis en Montilla treien el cap pel balcó de la Generalitat, amb en ZP a una banda i en Zaragoza a l'altra, tornat a fer la pregunta: tenim el que ens mereixem?
La resposta veuràs com et costa d'articular-la, per impossible que sembli.

Pedra Filosofant ha dit...

Ferran: l'altre dia vaig llegir a l'AVUI una notícia que em pensava que no viuria per llegir-la.
Es tracta de que en els barris més pobres i oblidats de la "turística" Río de Janeiro, els marginats han barrat el pas dels polítics que hi va a fer campanya electoral. Els fan fora, literalment, sota el raonament (lògic) de que si no n'han volgut saber res dels seus gravíssims problemes, "qué cullons hi veniu a fer aquí, ara?".
Potser la transpolació que demano és un xic masssa exagerada, però no per menys real i esfereïdora.
Només, també, la volia fer a sant del que tu ens dius de "si tenim els polítics que ens mereixem". Caram, que ningú vagi a votar (¡¡¡ningú!!!) a les properes eleccions al Parlament, i llestos, no?.
Això, o fotem una super-mega-mani davant de la porta del Parc de la Ciutadella, dia rera dia, i els hi diem el nom del porc. Aviam si se'ls cau d'una p. vegada la cara de vergonya, i aviam si d'una vegada per totes se n'adonen de què va això d'estar al servei del poble que els ha escollit (en diuen democràcia, els sona?).
Per cert, algú em pot dir perquè tota la classe política s'espanta quan es troba amb un poble que raona i pensa més del que ells es pensàven?... ;)

Gregorio Luri ha dit...

Diré una de grossa: no sé si tenim els polítics que ens mereixem, però si se que, en una democràcia, cap ciutadà amb un mínim de vergonya te dret a considerar se superior als seus polítics. Més encara: contra el narcisisme del ciutadà que es creu que es mereix una altra realitat, jo tendeixo a pensar que els polítics posen de manifest el millor que diferents generacions han donat de si. Per a qui rebutja la realitat per no estar a l’alçada d’una realitat que creu merèixer, sempre ha estat aconsellable la teràpia del alcohol i/o el misticisme.

Pedra Filosofant ha dit...

En direm una altra de ben grossa, i no per això, menys certa: en democràcia no hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure, o el que veu la realitat que li interessa. O encara pitjor: la realitat dels demés és pitjor que la meva... Cadascú en té una de realitat, ens agradi o no. Amb ella ha de conviure!.
Per donar-nos lliçons de teràpia, a segons qui li anirà bé una bona borratxera... de lletres (sóc abstemi!). Això sí, es veu que a alguns, l'altre borratxera no els serveix per llegir entrelínies la fina ironia amb la que hem d'endolcir la vida, no sigui que vingui un set ciències amb vergonya torera i ens ho foti per barret.
Ja m'ho va dir un mestre estimat fa un temps "des de l'alçada de les seves sabates", i Montaigne m'hi reafirma: "des del tron més elevat del món seguim sentats sobre el nostre cul". Hem de coronar un nou rei, ja?... ;)
S'ha de reconèixer la feina dels polítics que es mereixen el reconeixement. De la resta, en parlem o no en parlem. Aquí no val llençar pilotes fora. Ni narcisismes de pà sucat amb oli ni demagógia bloguera. Siguem seriosos, si us plau, i tinguem el tacte fi per tal de llegir el que s'escriu des d'on s'escriu... ;) Gràcies. De res.

Pedro ha dit...

Aquest potser el gran problema i el gran avantatge d'en Mas, tenir uns adversaris tant dolents que es dediqui a criticar-los enlloc d'exposar el que ell pensa. També és cert que l'electorat potser no entén les grans conferències estil Blair sobre el social-liberalisme suec(que en Mas entrega per etapes) i que en canvi dir que el tripartit és un trunyo i Ciu no és molt més fàcil.

pelblocgros ha dit...

No es tracta de deixar de votar: si et sembla que ho faries millor, doncs presenta't.
(El problema és el sistema establert de propaganda electoral, subvencionada per l'estat als qui ja hi són, i dels mitjans de comunicació enxarxats amb els mateixos que ja hi són, amb la qual cosa resulta poc realitzable la postura teòrica del "doncs presenta't".)

Ara bé, mirant pel voltant podem veure que el nivell general, el nivell de professionalitat i exigència que ens envolta no és precisament per llançar coets.
El teu forner fa el pa més bé que en Carod els pactes? La teva companyia de telèfon et respon més satisfactòriament que el partit que votes? Les caixeres del súper duren més que els consellers del Maragall? Els teus professors saben d'allò que expliquen més que en Mas de Catalunya?

Com explica sovint en Viladesau, el Carmel va ser una cagada enginyeril, no política.

En general, em sembla que els polítics que tenim són ben mediocres, com la majoria de la gent per aquí. (Potser ens els mereixem, doncs).

Però no és veritat el que diu en Gregorio, que representen el millor de la seva generació. Sí que n'hi ha, de bons forners, bons enginyers, bons professors i bons metges. Aquells que podrien ser bons polítics, en canvi, decideixen dedicar-se a altres coses (no sé si a la filosofia, potser més aviat a fer pasta...) perquè ser polític no és prou atractiu.

ferrancab ha dit...

Gregorio,
potser si que és excessiu considerar-se superior als nostres polítics malgrat el nivell que mostren a vegades afecti el nostre ego de tal manera que necessitem creure'ns millors que ells. De totes maneres no era això el que volia dir. De fet el post l'havia acabat amb una frase que finalment (i no sé si equivocadament) vaig esborrar i que venia a dir alguna cosa així com "senyor Mas, dedíquis a fer política. Li ho dic perquè en el fons l'estimo". Passa amb tots els polítics, no només amb Mas. Si els critico i crec que els hem de criticar és perquè no es mostren a la seva pròpia alçada. Crec que Mas és prou intel·ligent (i puc dir que més intel·ligent que jo) per respondre a certes preguntes de la manera que ho va fer o per fer discursos de la manera que ho va fer. Crec que el ciutadà que considera merèixer una altra realitat no hauria de caure en l'alcohol i/o el misticisme sinó fer el possible per crear-la. Molt conformista em semblaría l'apologeta de la cirrosi, la veritat. El que hem temo és que els polítics només vulguin aparentar aquest baix nivell per estar a la nostra alçada. Perquè ja se sap que la millor manera que un nen no creixi és recordar-li constantment que és un nen petit.