5.8.06

Je m'en remet a Sala Martín

El llaminer de la Torre fa una interessant apologia de l'argumentació econòmica. Quan la lluita és contra personatges com Castro, Chávez o l'aprenent de bruixot Morales no sobra mai un recordatori sobre les virtuts del liberalisme econòmic. Je m'en remet a Sala Martín. Utilitzar arguments econòmics per justificar o per explicar decisions o situacions que afecten la societat és molt perillós i fàcil ser acusat ràpidament de feixista, neocon, ultraliberal salvatge o assassí en serie. El problema de l'economicisme és precisament el que Houellebecq anomena l'extension du domain de la lutte, l'aplicació de la lògica competitiva en la que es fonamenta el liberalisme econòmic a espais que no són del seu domini. L'argument econòmic és imprescindible quan es parla d'economia però no té perquè ser-ho, i de fet crec que simplement no hi ha de ser, quan se surt del seu camp. Com que no totes les relacions que s'estableixen entre ésser humans són de caràcter ecònomic el perill de l'economicisme és voler servir de base de tota explicació social. Materialisme històric en deien. En un article criticat per monsieur Sostres -dia 4 d'Agost- la crítica de Graupera a l'economicisme es basa precisament en aquest reduccionisme. És el recordatori que entre la puta i el client no s'estableix la mateixa relació que entre el gourmet i el filet al roquefort. Plateforme. Perquè no sembla que es critiqui aquest tipus d'argumentació en defensa d'una veritat superior i universal, ni per cap consideració ètica ni estètica: és per la pura i simple butxaca, que amb aquestes coses no s'hi juga, es veu. És precisament la inexistència de veritats superiors i universals el que fa criticable l'economicisme i el suposat liberalisme que hi troba suport. Oposar a la llibertat valors superiors i universals com la famosa igualtat dels comunistes és tant absurd com defensar que la llibertat ocupi aquest lloc antigament reservat a la divinitat. Déu ha mort. Que el liberalisme econòmic és el millor sistema és, crec desde la meva condició de no economista, dificilment criticable. No ho és però que l'economicisme pretengui interpretar el món i les relacions humanes només desde l'economia. I, en fi, un liberalisme que es vulgui ètic ha de poder reivindicar com a punt de partida la igualtat d'oportunitats, si no, tot és una paradeta per als primers de la "pole".
.