2.8.06

El "camarada" se'ns fa gran

És molt interessant llegir, 50 anys després, el que Herbert L. Matthews escribia sobre el camarada Fidel. Su programa es vago, pero supone para Cuba una nueva política radical, democrática y, por tanto, anticomunista. Tot un visionari... "El pueblo cubano lo soporta todo menos la opresión" (paraules del camarada). Tiene fuertes convicciones sobre la libertad, la democracia, la justicia social, la necesidad de reimplantar la Constitución, de celebrar elecciones. También son fuertes sus ideas sobre economía, aunque un economista las consideraria débiles. En un moment de l'entrevista el camarada digué: ante todo luchamos por una Cuba democrática y por el fin de la dictadura. Fidel Castro deixa en mal lloc la màxima de Lord Acton; qui no és revolucionari als 18 anys és que no té cor, però qui continua sent-ho als 40 és que no té cervell. Veient com les seves fortes conviccions han anat evolucionant aquests anys es fa curiós veure'l parlar encara de la revolució. Ara que en Castro trobem una dualitat semblant a la d'ERC al govern de la generalitat, que sent govern segueixen sense renunciar a la retòrica revolucionaria, la gran revolució que es pot esperar és (no podent imaginar una dimissió forçada en una dictadura) aquella del líder Tarat i que seria un avançament del hecho biológico. Amb la seva evolució ideològica el camarada ens demostra que deixar de ser revolucionari no sempre és un bon pas.
.