14.8.06

14-J, "Francisco y Catalina"

Segueix la recerca de l'heroi. La mateixa setmana que Oliver Stone estrena als EUA la pel·lícula World Trade Center, dedicada als herois de l'11-S, LV té la bondat de recordar-nos que no tots els herois venen de més enllà de l'Atlàntic. Uns humils pescadors troben una pastera a la deriva amb 51 persones a bord i, aquí l'heroïcitat, els socorren. La Creu Roja els condecora amb la seva medalla d'or i el Govern de l'Estat amb la medalla al Mèrit Civil. Davant l'entusiasme d'unes institucions que celebren haver trobat per fi el nou ídol, és sorprenentment esclaridora la insistència dels condecorats en la obligatorietat moral de la seva acció. Insisten, ens diu LV, en que sencillamente cumplieron con su deber. Aquesta honradesa que mostren els tripulants del "Francisco y Catalina" contrasta amb l'euforia amb que es tracta la gesta. Van fer el que havien de fer, ens ho recorden constantment i, malgrat tot, no podem deixar d'aplaudir. Però seguim llegint l'homèric relat i, després de constatar que, com nosaltres, els que els coneixen no se sorprenen -en negreta- de la manera com aquests mariners han resolt el conflicte, ens trobem amb la idea de fons, aquella que dóna autèntic sentit ja no només a la crònica sinó a l'acte mateix, l'afirmació de que aquests mariners han resolt un conflicte davant el qual altres haguéssin sortit corrent. La raó de tot és l'indeterminat altres, la necessitat del mal perquè poguem apreciar el bé en tota la seva inmensitat. Cuando uno señala con tanta oblicua y degenerada precisión la razón de todo, la evidencia de que el convencimiento está por encima de la verdad, cuando uno asesina, en fin, es ya perfectamente capaz de no cederle el asiento a una anciana. Aquest crear una alternativa reprobable per convertir l'acte obligatori en heroic i el mariner de Santa Pola en Odisseu camí d'Ítaca. I aleshores la bufetada. Que aquesta no sigui una alternativa imaginaria sinó real. Dit d'una altra manera, que aquests altres no siguin artifici literari del periodista sinó humans de carn i ossos, persones que, com ens diu Arendt a "Culpa organitzada", són bons pares de familia que no enganyen a la seva dona i volen assegurar als seus fills un bon futur. Només l'existència d'aquest altre que, tot i ser tant proper a nosaltres com ho són els mariners que somrients llueixen panxa a la foto, pogués fugir corrent davant 51 inmigrants deshidratats i a la deriva converteix el rescat en heroic i la universalitat de la llei del mar -ajudar a qui ho necessita- en excepcionalitat ètica. Només si creiem en l'hegemonia del canalla l'acte dels mariners seria més digne de consideració que la peripècia dels inmigrants. Peripècia que d'excepcional ha passat a ser imprescindible company de taula. Això sí, en temps d'entreguerres.
.

1 comentari:

Gregorio Luri ha dit...

Magnífic text. Chapeau!