17.7.06

Un poc puta

El reducido margen de votos en que los partidos mayoritarios superan a los que les siguen deriva de esa oferta electoral casi común, de ese perfil compartido sin radicalismos ni rupturas que hace muy difícil la adscripción del elector a una propuesta político-ideológica concreta y acrece, en cuanto al contenido, la imprevisibilidad del comportamiento electoral. José Vidal-Beneyto a El País de dissabte. Algú (lamento la poca concreció del terme) comparava fa poc (lamento altre cop) els fenòmens electorals de Mèxic, Itàlia i Alemanya -on s'han produït darrerament empats entre les grans alternatives polítiques- amb el mundial de futbol, el menys golejador dels últims temps. El coneixement de l'adversari i la bona preparació estratègica (terme de connotacions bèliques molt apropiades per els casos que ens ocupen) serien claus per apropar fins gairebé l'empat les diferents opcions presentades a les eleccions. Juan M. Hernández Puértolas contradiu avui a LV a l'esmentat Vidal-Beneyto afirmant que cada vez son más frecuentes los electorados alejados del centro y muy divididos. En un exercici de costura poc propi de qui això escriu considero que el fet que hi hagi realment una radicalització de l'electorat no vol dir que, de fet, les alternatives presentades siguin realment oposades. Si alguna cosa hem d'agraïr al tripartit és que ens hagi fet veure com l'alternativa real no és la de fer una política diferent sinó fer-la bé o malament. En un llenguatge més agradable; el pernil que venen sota el nom del país no és una alternativa al 5-J, és simplement pitjor, més dolent. En uns moments on el poder dels Estats es veu limitat davant la potència de les empreses, per satisfacció d'alguns, radicalitzar en aparença les pròpies postures és l'única via que tenen els partits d'assolir el poder. Voluntat que, malgrat pugui ser presentada amb diferents acompanyaments, constitueix el nucli central de les aspiracions del zóon politikón, lamentablement convertit en una professió. Amb el desprestigi que això inevitablement suposa. Radicalitat la dels polítics semblant a aquella que exemplifica el que te pego con el bolso de les Ramonas de cançons preadolescents. Missenyora i tan puta.
....
Títol i darrera frase de Valentí Puig (Del poemari Nit de Déu, que sortirà a la venda per Nadal) - engruna del dia 12 de Juliol chez Sostres.
.