30.7.06

Superar la mediocritat

Quan fa alguns anys em van dir que el futur econòmic de Catalunya era el turisme vaig tenir una inmensa decepció. La imatge dels països paràsitaris del turisme mundial era de platges paradisíeques amb una oferta de cocos i sexe a molt bon preu. O enormes tombes d'orígen extraterrestre amb nens despullats i coberts de mosques posant la seva vida al servei del comerç de collarets de dàtil. La globalització del mercats portava a l'especialització de l'economia catalana i això, es veu, que no era dolent. Els països de la meva imatge no estaven afectats per aquesta modernitat sinó que la seva manca d'oferta es devia a la mediocritat dels natius. Era la diferència que havia anat assumint i que marcava una diferència dignificadora entre nostre servei turístic i el seu. Ells només tenen el sol i el sexe a bon preu, nosaltres podiem oferir Pedreres i museus del Barça. La mediocritat que suposa el turisme tèrmic (i que afecta tant l'oferta com la demanda) es veia així compensada per una oferta cultural digna de ser considerada europea i una societat de corbata entre setmana. La qualitat del servei compensava el monopoli solar i dotava de certa dignitat l'eslògan Catalonia is different. Una setmana pot ser suficient per despertar algú del somni dogmàtic i el positivisme més estúpid. Renfe, Iberia i TMB són suficients per convertir Gaudí en constructor de piràmides i els barcelonins en tristos i pollosos venedors de dàtils. La competència en el sector del sol i la platja és dura. El futur no és només col·locar els treballadors de la SEAT en xiringuitos de platja, el futur és la superació del maletes i merda espàdic.
.