3.7.06

La nostra República

Vivim en un estrany astorament encalmat que creix per sota, convertint en balma més i més profunda la nostra capacitat per escoltar i veure i entendre i resituar i finalment acceptar. El nazisme va ser un cop molt dur, segurament el cop més dur que mai hagi patit la humanitat, però la gran destrossa de la utopia va venir del gran terrorista filosòfic. La frase, ho sabrà el lector fidel, em fascina; todo el que ha construido un "cielo nuevo" ha encontrado el poder para ello solamente en su propio infierno. No deu ser aquest el cas del nazisme a no ser que considerem la seva derrota com una més de les seves creacions, però és sens dubte el cas de la gent de bona fe. Que una mena de desencant vital s'escampa entre nosaltres, un desencant prussià i petitburgès i que ens ho prenem bé, home, ens ho prenem bé, perquè sinó estaria tot cremant. Som de bona pasta. Bé, el cas és que fins ara tothom que cremava alguna cosa pensava posar-hi quelcom millor i en aquest sentit el fenòmen del ludisme és genial; es cremaven les màquines per posar els homes a treballar. Potser víctima d'un cert positivisme històric veig que la nostra és la primera generació en molt de temps que no té res per cremar. Aquí, esclar. Un inmigrant ha mort i un altre ha quedat greument ferit al intentar saltar la tanca de Melilla. Ells encara ténen un món millor on anar. No és bo però tenen alguna cosa a fer. A Occident les coses importants funcionen soles i si la teva vida és una merda segurament sigui culpa teva. Una mena de desencant vital s'escampa entre nosaltres. L'estimat Houellebecq diu que li sembla poc versemblant que una civilització pugui subsistir molt temps sense una religió. No sé si és cert i, de la mateixa manera que davant els anuncis de desaparició d'Espanya, tinc certa curiositat per en que queda la cosa un cop morta. La llibertat ens ha près la gran ilusió liberal i això és, en definitiva, casi tot el que ha fet.
.

1 comentari:

Albert de la Hoz ha dit...

Sembla que la conclusió sigui que l'únic que sabem és que no hi ha res a fer, però alguns somniatruites ens fa il.lusió la idea que un món millor és possible. Apa. Somniatruites, il.lusió, la idea, món millor. I em resisteixo a creure que sigui possible un terrorisme filosòfic perquè el terror, per exemple, que ha fet i fa l'Església Catòlia no li ve de Jesús.