26.7.06

Educar en la demagògia

El senyor Sam Abrams, fent gala d'una exigència que s'ha de qualificar, com a mínim, d'innocent, demana que la Universitat catalana intervingui més en la societat civil, que es mulli. Com a estudiant universitari només puc dissimular en somriure el que hauria de ser una explosió en espasmes provocats per un riure que, per histèric, és poc propi de mi. Demanar que el Barça sigui més que un club té sentit quan ningú dubta que de futbol ja en sabem prou però volem alguna cosa més. Demanar que en el tètric periode sota govern vampir el Barça fos més que un club és demanar el suicidi d'una afició tan digna com és la del F.C.B. Llegint el llibre El vientre de los filósofos de Michel Onfray recordo la millor classe d'una professora que en la seva obra magna recull articles de Rosa Montero i Pilar Rahola en defensa dels drets dels animals. Que les peticions del senyor Abrams no cal que siguin ateses d'inmediat ho demostra aquest canvi de referent. Normal seria que els articulistes, volent defensar amb arguments els legítims drets dels animals, citessin professors d'universitat autors de seriosos estudis sobre el tema. Veient que la cosa va al revés tampoc crec que haguem de fer pública segons quina medicritat. Llegia al llibre; en su afán de preservar esa inclinación natural al vegetarianismo que considera natural en los niños, Rosseau escribe: "Es importante no desnaturalizar ese gusto primitivo y no volver a ver a los niños carnívoros: aunque no fuera por su salud, es por su carácter". La crueldad es producida por la ingestión de carne: "Los grandes malvados se vuelven insensibles al asesinato bebiendo sangre". Sigue, como prueba, una cita de Plutarco en tres páginas donde se compara a quienes comen carne con destrozadores de cadáveres. Més endavant Onfray té la bondat de citar dos vegetarians als qui la historia ha reservat un lloc ilustre; Louis de Saint-Just i Adolf Hitler. Si recordo precisament ara la classe de la meva admirada ascèta universitaria és perquè va ser allà on vaig sentir de primera mà un argument de pes en contra del consum de carn. La carn de vaca té una aportació calòrica inferior a la que s'obtindria consumint directament l'herba que la vaca necessita per creixer, ergo (i juro que no m'invento el procés argumentatiu) menjant carn condemnem als africans -culturalment avesats a la ingesta massiva de vegetals dels que es veuen privats pel pèrfid complot carnívor que governa el món- a morir de gana. La conferència va acabar amb aplaudiments gairebé tan entusiastes com els que avui he sentit adreçats a un home que defensa l'energia solar per evitar que Bush mati als irakians per obtenir petroli. Davant nens de 4 anys. Abans de repartir les pizzes cuinades amb forns solars. No sé si és casual que les pizzes fossin de 4 formatges, sense contingut càrnic de cap tipus, però el que no és casual és que la demagògia sigui usada en el procés educatiu. Quan algú es veu incapacitat per defensar els seus posicionaments amb arguments la demagògia és l'únic camí.
.