23.7.06

Boged Shafel

(...) lluny d’escriure compromès amb una idea de justícia, de posar-se al servei de la tribu, se n’aprofita, i viu d’afalagar la vulgaritat i la mediocritat general, d’invertir els valors, de fomentar la confusió. Amb aquestes paraula el senyor Vila feia públic el seu odi per Empar Moliner. Quan va sorgir la polèmica vaig fer aquest comentari al blog de l'estrany: El problema d'aquests crítics és que es prenen massa seriosament la seva propia literatura. Dir que Moliner no es posa al servei de la tribu és un elogi, no un insult, i potser s'haurien de demanar si literatura només és el que fan ells o s'admeten literautures sense "generositat moral". Aquestes crítiques tan salvatges són patètiques per artificials, perquè només un malalt pot odiar una manera d'escriure com si els llibres l'haguéssin deixat orfe. No és però l'únic problema. El principal problema és l'exigència de servei a la tribu. És una frase que, més enllà de la pudor a biscera que desprèn, posa de manifest que hi ha afirmacions que diuen més de l'autor que del destinatari. Aquesta frase diu molt més de la literatura de Vila que de la de Moliner. Diu que Vila es posa al servei de la tribu, com a l'alemanya nazi s'hi posaven els soldats. Diu també que Vila és d'aquelles persones que, com el mort de gana, creuen que la seva obra és qualitativament superior a la de la resta d'ignorants mortals i demostra, també, la por que té el senyor Vila als que fan trontollar els fonaments ens els que aquesta estúpida creença es basa. No sé si Moliner ho fa, però fomentar la confusió és alguna cosa que no només no ha de ser rebutjada sinó que ha de ser exigible a qualsevol persona. És aquest cert relativisme el que ens fa fugir del fonamentalisme esquizofrènic de Vila i molts d'altres. Aquesta exigència de servei a la tribu de l'ilustre piròman és la que porta a la nostrada qualificació de botifler que, com deiem, explica més del adjectivador, posant de manifest el seu fanatisme nacionalista, que no pas de l'objecte adjectivat. Passa el mateix amb l'ús del terme nazi que acostuma a ser més semblant a una confessió que a una acusació. Tots aquells que es manifesten portant banderes d'Israel on la creu de David prèn forma d'esbàstica diuen molt més sobre ells mateixos que sobre la política de l'Estat hebreu, tots aquells que equiparen els crítics amb la política d'Israel amb els nazis diuen també molt sobre la seva misèria intel·lectual i evidencien el seu fanatisme. De la mateixa manera que quan al nen protagonista del llibre Una pantera en el sótano se'l qualifica de Boged Shafel (vil traïdor) quan descobreix que l'anatomía de l'ocupant anglès i la del diable són sensiblement diferents, aquests són dies on sentir-se dir traïdor, botifler o fins i tot nazi ha de ser considerat, sense cap mena de dubte, un elogi.
.

1 comentari:

eva ha dit...

http://www.aldeaglobal.net/listo/empar

:)