25.7.06

Aposta segura

A la ja citada crònica Una semana en la vida y la muerte de Beirut, Robert Fisk explica que en una trucada se l'acusa d'antisemita. Fisk comet l'error de respondre que si es continua acusant d'antisemita a gent decent s'acabarà fent de l'antisemitisme una opció respectable. Arran de les declaracions, que no per repetitives van ser menys repugnants, d'Esperanza Aguirre on afirmava que als militants del PP a Catalunya se'ls tracta com a jueus a l'Alemanya nazi, l'associació Amical de Mauthausen i altres camps va escriure una carta a la premsa barcelonina on, més enllà de la crítica que lògicament comparteixo, crec que es cau en el mateix error de Fisk. L'antisemitisme és, en les consciències sanes (que no sanes consciències) occidentals l'encarnació del mal absolut. Si hi ha encara la possibilitat de la infantil innocència d'imaginar un Llucifer antropomòrfic Hitler té tots els números d'ocupar la bacant als fogons de la humanitat. L'apel·lació al nazisme és una aposta segura perquè, si l'horror de la shoá és impossible de rebaixar, l'equiparació d'una opció política democràtica amb el nazisme desplaça, malgrat l'evident absurd que aquesta suposi, la legitimitat fora de l'esfera ètica apropant ja no el nazisme a aquest àmbit legítim sinó treient-la a aquells a qui correspon de dret. Equiparar els catalans amb els nazis no fa, ni en aquelles persones coneixedores del pacifisme i la tendència a l'escagarrinament dels catalans, el nazisme més presentable sinó més impresentable als catalans. El nazisme trenca la lògica partidista del y tú más perquè més enllà del nazisme no hi ha res. Així no es fa estrany veure com aquells que utilitzen el nazisme com a fonament d'una hipotètica argumentació crítica troben una comoditat ètica al parlar del feixisme espanyol que els porta a presentar el règim totalitari com a lenta transició cap a l'autenticament legítima democràcia. La substitució de l'estrella de David a la bandera d'Israel porta, més enllà de l'atemptat que això suposa a la dignitat del poble jueu i de la humanitat en general no porta, a conseqüència d'aquesta seguretat que garanteix el nazisme, a la simpatia amb la shoá sinó amb el terrorisme islàmic i una causa nacional palestina oblidant que el seu objectiu no és la construcció d'un Estat sinó la destrucció d'Israel. Que l'apel·lació al nazisme representi una aposta segura en el despropòsit fa més difícil esperar la seva desaparició de l'argumentari polític i més encara veient, com veiem aquests dies amb autèntic estupor, com personatges desvinculats del partidisme de naturalesa imbecilitzadora són capaços de crear una important font d'ingressos en base al seu irracional i acrític posicionament.
.

1 comentari:

Pedro ha dit...

Autoritarisme de dretes, ja ho saps.