12.6.06

Mrs. Savater

Quizá la más conocida de todas las citas de Abraham Lincoln sea esa en la que afirma que "se puede engañar a parte de la gente todo el tiempo o a toda la gente parte del tiempo, pero no se puede engañar a toda la gente todo el tiempo". Recordo Bob Marley. You can fool some people sometimes, But you can't fool all the people all the time deia en una cancó terriblement perillosa si es treu del context de Marihuana i platges caribenyes. Recordo també la pregunta del diable a Paul Simon; Who do you think you're fooling? i la trista resposta que repeteix tota la seva vida; my mama loves me. Parla Savater de la pau i el País Basc. Així, com a unitats separades. I em sorprèn el seu cant a l'heroïcitat. Davant les pistoles no es pot cedir. És un missatge que es repeteix i que no acabo d'entendre. No pagar (l'impost revolucionari) aunque eso comporte riesgos. Ja vaig dir que crec que l'heroïcitat està sobrevalorada però no diría mai que quan hi ha vides en perill haguem d'exigir-la. Però Savater encara insisteix; no tenemos prisa. No hi ha dubte que Savater és un autèntic heroi. Camina amb una pistola a la nuca, però sense pressa. I encara diu més; que la mayoría no quiere la paz (que si es verdadera se basa en la libertad), sino sólo que les dejen en paz, aunque sea encerrados en un corral. Opá, canta ZP. Però Savater fa trampes. Ens diu que a favor de la segunda mesa de partidos (la que inclou Batasuna) sólo puede haber dos argumentos, aunque nadie se moleste en darlos explícitamente porque son difíciles de sostener en público. Buscar arguments falsos és la cosa més fàcil del món. Un tercer argument difícil de sostener en público podría ser que es vol fer una partida de butifarra i el guanyador es queda les claus de la Moncloa. Aquí del que es tracta és d'admetre el que ens recorda Art Garfunkel; Every way you look at this you lose. Volen guanyar, però ja han perdut. Aquest és el drama. Savater pot demanar heroïcitat però si hi ha justícia és precisament per assegurar que aquesta no sigui exigible. Els cobards també tenen dret a viure (i tenen dret a viure a casa seva). Es pot ser un heroi o conformar-se a resar. Heaven holds a place for those who pray. I què tenen por de perdre si no els fa por perdre la vida? Jo crec que amb aquest alto el foc l'única cosa que es pot acabar perdent és, altre cop, la vida. És la Paradoxa etarra, tota altra derrota no és del conjunt de la societat sinó d'un o altre partit polític i aquesta, amb perdó, me la sua.
.
Sitting on a sofa on a Sunday afternoon.
Going to the candidate's debate.
Laugh about it, shout about it
When you've got to choose
Every way you look at this you lose.
.


Powered by Castpost

Mrs. Robinson. Simon & Garfunkel

2 comentaris:

Pedro ha dit...

Tens un estil sostresià. Per cert, a la vaguardia d'ahir el genial Porcel (com diria Moliner) parlava del seu llibre i molt bé, i l'article era un caxondeo.
I no sé si has seguit la picabaralla Culla-Savater, però en Savater es pot jubilar ja....

bonocop ha dit...

Hola noi:

1) Gràcies per l'enllaç a la millor pàgina sobre el mundial en català, kopón.

2) El compte bancari de Savater és el polvu de la gran novela espanyola dels anys deu, si és que aleshores encara existeix la gra novela esapnyola.

Apartat de consignes: Més "libertad sin ira" no, gràcies!

Signat: Popota, a Proud Friend of Gregorio Morán