9.6.06

Margherita je t'aime

Es evidente que un pesimismo terrible impregna todos tus escritos. ¿Podrías enumerar dos o tres motivos que, en tu opinión, sirvan para rechazar el suicidio?
En 1783, Kant condenó claramente el suicidio en sus fundamentos de la doctrina de la virtud. Dice: "Aniquilar en la propia persona al sujeto de la moralidad es expulsar del mundo, en la medida en que depende de uno mismo, la moralidad". Un argumento que resulta ingenuo, de una inocencia casi patética, como ocurre a menudo con Kant; sin embargo, creo que no hay otro. Lo único que realmente puede mantenernos con vida es el sentido del deber. En concreto, si uno desea responsabilizarse de un deber práctico, se las arregla para que la felicidad de otro dependa de su existencia; por ejemplo, puede intentar educar a un niño, o a falta de niño, comprar un caniche.
.
.
Algú em va dir que no llegia Houellebecq perquè era molt nihilista. Es muy nihilista va dir. Deixant de banda d'adequació del muy referint-se al nihilisme, això és com quan la iaia diu allò de: és que a aquest nen no li agrada res! Al nen no li agrada la verdura, senyora. Al nen li agrada la pizza Margherita.
Comprar un caniche com a altrenativa a la jardineria no és com fotre's una Margherita, però no està malament.
.

5 comentaris:

subal ha dit...

M'acabo de llegir l'assaig de Houellebecq sobre Lovecraft. interessantíssim, molt ben escrit. En el fons, aquest assaig només fa que assentar les bases del discurs que més endavant desenvolupa H. en la seva literatura. Ara veig que Houellebecq agafa el testimoni racista de Lovecraft, cosa que ningú abans s'havia atrevit a fer. No crec que l'honori massa haver-ho fet, però en fi.

tonibanez ha dit...

Hi ha una manera molt sofisticada, molt elitista, molt "in" d'ajornar el teu suïcidi inevitable: escriure. El "deure" d'escriure. Però, de seguida, quan llegeixes un pseudosuïcida d'aquests que escriuen nihilísticament, descobreixes la trampa: en comptes d'escriure amb tinta, escriu amb sang, sí, amb una sang que no s'acaba mai... la qual cosa resulta sospitosa. Un escriptor que escriu perquè no té collons de suïcidar-se acaba resultant carregós, pesat. Aleshores, pots plantar bambús i esperar que creixin prou per a empalar-t'hi. Això ho anomenaria "jardineria heavy". El caniche te'l regalo. Per mi te'l pots fotre amb patates.

Anònim ha dit...

El gran Toni escriu el 8.6.06 al seu blog:
"És aquesta estranya sensació de què tot t'és ben igual. El món sempre fora, lluny. La gent xerrant i gesticulant sobre l'escenari. Tothora canten el ocells. Fa sol. Insípida, la vida llisca reiterant-se. Aquesta estranya sensació de què, en el fons, res no t'afecta, de què podria passar qualsevol cosa i tu et quedaries quiet, silenciós, contemplant la desfeta sense immutar-te. Com si els sentiments haguessin fugit del teu cor o del teu cervell o dels teus collons. Vés a saber on rauen els sentiments. Aquesta estranya sensació d'indiferència gairebé absoluta, de decepció, d'inèrcia lànguida. No esperes res de ningú, ni tan sols de tu mateix. Fa calor. Menjaves xocolata i cireres mentre la tarda s'escolava a l'obaga dels mots. Tot és incert. Tot. Tot menys aquesta sensació estranya que ja fa dies que t'acompanya com una ombra certa cap a enlloc. Com si el futur fos buit. Com si fossin buides totes les paraules. Com si tot el que has fet fos no-res i tot el que encara podries fer fum. Fum que fumeja entre els teus dits. Aquesta estranya sensació de què podries morir ara mateix i seria perfecte."
Patatetes rostidetes, potser?

Pedro ha dit...

Això d'autocitar-se és un xic onanista, és com si et fessis palles vaja.

ferrancab ha dit...

Subal, no he llegit Lovecraft però me l'apunto. Houellebecq em sembla un paio molt interessant.
Mr.Entrellum, fa temps que he renunciat a acceptar que la tradició culinaria oriental pugui ser considerada com a alimentació. A més els "caniches" sempre m'han fet massa ràbia per conviure amb ells i, si no l'he de menjar, em sap greu cuinar-lo per res. El caniche per Houellebecq, que ja sabrà què fer-ne.
Anònim (...)
Pedro, que el blog porti subtítol no és gratuït. El caos és un ordre per desxifrar i els links onanistes no són més que un intent d'endreçar Paraula d'Stone.