26.6.06

L'estranya condició de pensador

Aquest gos borda. La frase és estúpida per obvia a diferència de, per exemple, la frase aquest gos no borda. Normalment els gossos borden i si alguna cosa hi ha de destacable en la relació gos-bordar és precisament que no es doni aquesta relació. No deu ser d'aquesta opinió el senyor Barril quan al seu Cafè de la República presenta Ramoneda com a pensador. Difícil seria trobar algún membre de l'espècie humana que no pugués ser presentat com a tal. Estranya condició la de l'home quan la denominació de pensador es presenta com a sinònim de llicenciat en filosofia perquè mentre no tots els homes han de ser filòsofs no n'hi ha cap que es pugui deslliurar de la seva condició de pensador.
.
S'il avait fait tant de sport, m'avait-il expliqué une fois, c'était pour s'abrutir, pour s'empêcher de penser. Il avait réussi: j'étais persuadé qu'il avait réussi à traverser la vie sans jamais ressentir de réelle interrogation sur la condition humaine.
.
Plateforme. Michel Houellebecq
.
La fal·làcia de Houellebecq s'oposa naturalment a la constatació de Hegel;
.
Desde siempre ha habido sólo una filosofía: el saber que el espíritu tiene de sí mismo. Esta filosofía única es, por tanto, el pensamiento que se conoce como universal (...) lo distinto y múltiple que ha producido de sí está supeditado a lo universal. Por consiguiente, cualquier filosofia a la que se llegue es siempre filosofia.
.
No sé si hi ha algún pensament que no es pugui considerar com a filosòfic i no sé si Hegel afirma de fet que cualquier pensamiento al que se llegue es siempre filosofia. Curiós l'estatus de filòsof quan, a diferència de l'enginyer, l'acreditació acadèmica no és suficient per refermar la seva condició i qualsevol es pot permetre el luxe de denominar-lo entre cometes (Joan (Girona) · 20-06-2006 16:07 h. Senyor "filósof"). Estranya condició la del filòsof quan fora de la mínima erudició imprescindible per ser reconegut com a tal per la comunitat universitària juga en igualtat de condicions en l'àmbit del pensament. El filòsof és a l'home com el bordar al gos. Estranya condició la del filòsof-pensador quan la seva principal dedicació és banal per la resta de mortals.
.

5 comentaris:

tonibanez ha dit...

Tens raó. Per (auto)anomenar-se "filòsof" (en comptes de dir "llicenciat en filosofia" o "professor de filosofia") caldria demostrar que un hom té almenys una certa filosofia "pròpia" i personal... Però el problema és saber en què consisteix aquesta filosofia i si pot ser original deprés de 2500 anys d'història de la filosofia... De fet, jo m'inclino per admetre que alguns humans (no és cert que tots siguin "filòsofs" encara que la immensa majoria tinguin la capacitat de raonar) ens dediquem sovint al filosofar, és a dir, ens ocupem en la reflexió sobre la realitat de manera continuada... mentre altres en tenen pru veient els partits del Mundial.

Albert de la Hoz ha dit...

Teniu raó i on encara és més evident són el llicenciats en belles arts i no són artistes; tanmateix Ramoneda que l'escolto a les tertúlies de la SER i a la Columna de la SER, crec que fa unes observacions polítiques que van quelcom (no dic si molt o poc) més enllà de la dels periodistes; evidentmen les seves observacions/intervencions poden aspirar a formar part d'una antologia de la filosofia, però tenen un defecte, que jo les entenc i si fossin d'un filòsof no les entendria.

ferrancab ha dit...

Albert, mai de la vida diría que el defecte del filòsof sigui el de ser entès sinó tot el contrari.

Tals ha dit...

Tens raó quan dius que al filòsof se li exigeix alguna cosa més que la seva acreditació (com es fa amb els polítics. Però crec que això no es fa amb mala intenció, simplement es considera que han de demostrar que realment entenen la filosofia i l'apliquen a la seva vida (com bé ha dit Ibañez).
Tot i això, penso que l'acte de filosofarés propi de l'ésser humà, que contempla el món i es fa preguntes, encara que en l'actualitat la filosofia es vegi com quelcom complicat i avorrit (sobretotels joves). Però penso que fins i tot el fet de no tenir una filosofia o bé seguir la dels altres ja són demostracions de filosofia, ja que la persona escull allò que vol creure o seguir.
Tals

Mlavix ha dit...

Doncs jo crec (estic convençut), de que la filosofia o el fet de filosofar és quelcom de diferent, o diguem-li de problemàtic, que no pas això de què alguns: ...ens ocupem en la reflexió sobre la realitat de manera continuada... (tonibañez). És a dir, que sí que la realitat és el pla d'investigació, però no és pas el fet temporal de la constància el que fragua el fet filosòfic. Aquest, més aviat ve donat per la "descoberta de veritat", i com deixa entreveure Ferrancab, la questió de la claredat d'enteniment és bàsicament el kit de la qüestió. Com per exemple al que dic, no val fer filosofia amb aforismes, d'això s'ocupa la poesia. També dir que la filosofia no és quelcom que es té, sinó que es fa.

Salut.