3.6.06

La vie ne vaut rien. Amén

.
.
Torno a llegir-ho. Vaig a rentar-me la cara. Torno a seure i torno a llegir-ho. Estalviaré detalls personals al lector, però el procés s'ha repetit encara alguns cops més. Un Papa atormentat pel silenci de Déu! La sorpresa és majúscula. A casa s'enfaden quan dic que els catòlics poden ser molt perillosos. Es plantegen si la ausencia de intervención de Dios ante el mal puede llegar a eximir a los seres humanos de responsabilidades. En això debia estar pensant el Sant Pare Pius XII mentre els furgons enfilaben cap a Auschwitz. O potser resava per les ànimes dels carbonitzats. ¿Dónde estaba Dios en aquellos días? ¿Por qué calló? ¿Cómo pudo tolerar ese exceso de destrucción, ese triunfo del mal?. Potser no el van avisar. Això passa. A mi fa poc em van trobar a faltar a la festa d'un amic. No m'havien avisat i es van enfadar amb mi perquè no hi era. Benedicto XVI parece decirnos que, en la hora de los peores crímenes del siglo XX, Dios permaneció silencioso porque demasiados hombres permanecieron silenciosos. Els genis acostumem a ser uns incompresos. Mira Déu. Crea el món del no res i li critiquen que no aparegués a Auschwitz. Potser en ètica és problemàtic parlar de la culpabilitat per passivitat però el catòlic estima tan l'absurd que no crec que se sorprenguin del problema. Pius XII va optar por no alzar demasiado la voz. La Santa Sede temía también por la suerte de los católicos. En això no són com les rates que deboren els seus fills sense pietat. Però hi havia herois. Heroicos y valerosos testimonios de algunos obispos, sacerdotes, religiosas y laicos. Crec que l'heroïcitat està sobrevalorada. Ser heroi és respondre a l'imperatiu que a tots se'ns presenta com a obligació moral. Que destaqui l'heroi no ha de servir per res més que per evidenciar l'autèntica tragèdia del nazisme; que la inmensa majoria calli. Callar com una puta, es diu. Per l'atemptat que suposa contra la dignitat humana el callar i el prostituir-se. Entre quienes no se expresaron sobre las atrocidades del nazismo, y cayeron así en la culpa metafísica denunciada por Karl Jaspers, muchos historiadores señalan a Pío XII. Entonces ¿Por qué el Papa, en vez de su dramática pregunta sobre el silencio de Dios, no se plantea una más modesta sobre el silencio de su predecesor. Umberto Galimerti, filósofo italiano. Com que sembla que demanar a l'home que faci el que sap que ha de fer és exigir massa podríem demanar que, com a mínim, el Papa tingués per la decència de, ara sí, callar. Abaixar aquesta mirada de monstre que Déu li ha donat i callar com callen les putes.
Souchon en paraules del meu professor de francès; parla molt lleugerament de coses de gran trascendència quan normalment sentim parlar molt trascendentalment de coses lleugeres.
.

Alain Souchon. La vie ne vaut rien
.
Canten els àngels. Amén.

1 comentari:

Albert de la Hoz ha dit...

T'he llegit que la hipocresia ajuda a sobreviure, doncs mira, aquest club de solters que van callar en les dictadures d'Espanya i Amèrica Llatina, ara es dediquen a treure els draps bruts del Partit Comunista Xinès. Ja veus, a la Xina Déu no calla. Com s'entén?