17.6.06

Hooligans a l'esglesia i "Stoops"

La iglesia de Santa María de Beelitz, en el estado de Brandemburgo, es una de las que han instalado pantallas de televisión para seguir los partidos. Nestor Bauchmann/EFE
.
Els nous temps tampoc agafen a contrapeu l'esglesia protestant. Així com l'esglesia catòlica es va passant al merchandising com a mitjà per assegurar-se la supervivència, el protestantisme sembla haver adoptat la nova gran religió com a pròpia. Adaptar-se o morir. O, com diría el profeta; Si el hooligan no va a l'esglesia, l'esglesia va al hooligan. Potser aquesta és la revolució més gran que es coneix després de Luter, però es conserva, com no podria ser d'una altra manera, la fe en la puresa del donatiu.
.
En una altra mostra d'aquest enfrontament localisme/universalitat que a Alemanya ha guanyat la selecció nacional, els veïns de Brooklin protesten contra la construcció de l'stoop més gran de Brooklyn. L'stoop són les escales que pujen a les cases brownstone on els personatges de Woody Allen es petonegen a la tornada del club de jazz. Si fracassa aquesta mostra de localisme, Brooklyn tindrà, com París o Londres, una nova àgora en forma d'escales. La por a la globalització arquitectònica és aquí facilment superable; només cal que les escales segueixin sent stoops; més grans, però stoops. Adaptar-se o morir. O; si Brooklyn no va a l'stoop, l'stoop va a Brooklyn.
.

4 comentaris:

Albert Forns ha dit...

Votar SI és de família Gutiérrez, el toro sobre la tele, la verge damunt la nevera i un Sant Crist patint, observant el polvo rutinari de cada dissabte al matí. Rebre la carta del president Maragall i guardar-la creient que l'ha signada en persona.

Votar SI és de treballador de la construcció llardós i suat, dels que deixen anar els piropus més gastats a adolescents que podrien ser filles seves. Solisombra per esmorzar, tinto per dinar i uns quintillos al bar per arribar entonat a casa. I que la Juani no s'atreveixi a alçar-me la veu o li vento ben bona.

Votar SI és de Roni, el macarra del 5è 4a que maltracta a sa mare, extorsiona a sun pare i ja té la nòvia -Jennifer, la caixera borde del Supersol, que también votará SI- prenyada.

Votar SI és triar Cornellà com a model, perpretar la Catalunya violada, vexada i ferida, que encara té sentiment de culpa i intenta comprendre les raons del violador. Si no hi ha res millor...

Votar SI és seguir la corrent a una classe política mentidera i falsària, que fan del delirium tremens, els tomàquets de debò i els foto-finish un modus vivendi .

Votar SI és dir si al "nos lo hemos cepillado bien cepillado" de Guerra, si a que Zapatero es passi pel forro el "acceptaré el estatuto que salga del parlamento catalán", votar SI és quedar-se amb Montilla dient "i perquè no hauria de ser President?". Votar SI és el Saura més ignorant proposant ampliar el referèndum dues hores més i la malalta de la Manuela de Madre dient que li sembla bé la proposta. Votar SI és riure les gràcies a el president més mediocre que ha tingut al país, l'última maragallada ahir mateix amb el "faré una al·locució televisada ... no serà tècnicament una crida a la participació" i al vespre cridant als ciutadans a "fer un pas de gegant pel país".

Votar SI és rendir-se, no ambicionar res, tenir por i acovardir-se. Votar SI és no estimar-se el país, oblidar-te del futur dels teus fills, fer-te mal a tu mateix cedint el que realment vols al que volen que facis, abandonant-te al vulgar borreguisme de les masses.

Votar SI és renunciar a la Catalunya que volem i acceptar la Catalunya que ens imposen, acceptar solemnement i des de les urnes que SI, volem que els espanyols continuïn enculant-nos, robant-nos i rient-se de nosaltres a la nostra cara.

Votar SI és dir si al PER, si a continuar alimentant extremenys i andalusos perquè llavors ens tractin d'avars desagraïts, votar si a renunciar als aeroports, ports i ferrocarrils decents, votar si a pagar autopistes mentre Espanya viatja de franc, votar si a una RENFE pèssima, votar SI a que continui un expoli que s'està fent insostenible, si a renunciar a una llengua catalana ambiciosa i prospera, votar si per negar qualsevol probabilitat d'autogovern real, d'autonomia futura, de progrés palpable, de dignitat possible.

Jo no vull viure els propers 25 anys amb aquesta puta merda d'Estatut.


I qualsevol altre òptica em sembla una al·lienació mental, una parada cerebral, alguna mena de ceguera, de retard o de massoquisme poc gustós que no aconsegueixo entendre per molts esforços que hi dediqui.



--
Albert Forns
albertforns@gmail.com

ferrancab ha dit...

Albert,
m'ofens. De debò. Em sento ofès. Una primera lectura m'ha fet pensar que t'havies equivocat de blog. He pensat "mira pobret, s'ha equivocat" però a la vegada rebre un comentari teu m'ha fet certa gràcia, encara que només fós per equivocació.
Després he anat tafanejant blogs una estona i he vist la llum. Albert, m'has utilitzat. Aquest text és autopropagandístic. Has faltat a l'únic i vertader principi moral i m'has fet servir com a mitjà i no com a fi en mi mateix. Kant no t'ho perdonaria. I jo tampoc.
Albert, m'has utilitzat i ara ploro desconsolat per les cantonades.
(per cert, jo mai he dit que votaria afirmativament. Ho dic per si la intenció del comentari era la de fer-me canviar d'opinió)

Pedro ha dit...

I què més fas per les cantonades a part de plorar? Va que ens coneixem...

Sugar Ray ha dit...

Ferran,

Jo sóc l'Albert veritable, el que ha escrit el text a llaunesdepinya.

Només volia que sabéssis (si et serveix d'alguna cosa) que jo no he copiat el text a la majoria de blogs on surt.

Aquesta mena de copypaste cutrero l'haurà fet algun dels molts ciberpenjats que campen per la catetosfera.

En qualsevol cas, el text era cosa meva que no havia de sortir pas del meu blog. Però mira, a algun fan li haurà agradat i s'ha dedicat a fotre el mico. Només volia aclarir-ho.