1.6.06

Els robots no van al cel


.
Nen: ¿Mi gato ha ido al cielo?
Professora de l'escola parroquial d'Springfield: Al cielo de los gatos
Bart Simpson: ¿Y un robot con cerebro humano va al cielo?
Professora de l'escola parroquial d'Springfield: No lo sé. Es mucho pedir que tengais fe ciega?


És molt demanar tenir fe cega? No. Malgrat que en Déu ja no hi creu ni la mare que el va parir (i parlo literalment de la santa mare esglesia) l'home segueix de genollons davant qualsevol objecte que sigui presentat en format diví. Ronaldinho és Déu. Potser sense majúscula, però déu. Genuflexió davant els campions. Genuflexió davant l'art animal. Genuflexió davant la bellesa és de silicona. Genuflexió davant la intel·ligència artificial, davant sabatilles intel·ligents...
Searle apunta alt quan diu que per acceptar idees tals com la d'intel·ligència artificial cal una simplificació de la idea d'intel·ligència. Crec que podríem aplicar la mateixa idea a l'art o a la cultura, en referència als animals. A cada bugada hi perdem un llençol perquè després de rebaixar els conceptes per encabir-hi màquines o animals no els tornem a un nivell digne quan parlem dels homes. És com el sistema educatiu espanyol. Hi ha al mateix capítol dels Simpson una interessant intervenció del profeta Homer, representant genuí de la societat actual. La sociedad actual se define bajo la metáfora aristotélica de los ojos del murciélago. Unos ojos, al fin y al cabo, ciegos. Homer pregunta als seus fills, acabats de sortir del deformatori parroquial, si els simis van al cel i s'estranya de la resposta negativa perquè els simis són tan listos... Al final de la pel·lícula d'Steven Spilberg aquell robot del que parla Bart Simpson queda congelat sota el mar pel que sembla, literalment, l'eternitat. Por qué no me he suicidado? van preguntar un grup d'intel·lectuals a un dels robots més intel·ligents del món. El robot no té resposta i queda amb la mirada fixa, sense esperar... Potser sense Anfaegtelse, sense aquella angunia vital que acompanya inevitablement l'ésser humà no hi ha motiu; ni per viure ni per morir. Sense Anfaegtelse no hi ha mèrits per guanyar-se el cel. Potser per això els robots, per molt intel·ligents que siguin, no van al cel.
.