8.6.06

Decíamos ayer...

Quan els polítics necessiten de la formulació matemàtica per expressar arguments és que anem molt malament. Dignitat + Butxaca = NO. Molt simple, massa simple. En principi en Carod ens ve a dir que ni per dignitat ni per butxaca podem dir que sí a aquest Estatut. Però la qüestió és que no parla de la dignitat fins al final, fins que s'ha cansat de parlar de la butxaca i de les renúncies que han hagut d'acceptar els líders del seu partit en anteriors ocasions. Carod parla de la butxaca perquè en el fons és del que es tractava tot aquest merder però barrejant finançament amb dignitat sembla que el mesies d'esquerra coincideixi amb Espada en afirmar que Catalunya es una financiación. Si es tracta de parlar de finançament se'n pot parlar tranquilament i la millor manera de fer-ho no és amb paraules sinó amb números. Però si del que es tracta és de parlar de dignitat les fórmules matemàtiques no serveixen. Cal alguna cosa més. Cal, per exemple, presuposar que l'interlocutor no és idiota. Cal, per tant, argumentar (sense oblidar mai que argumentar implica fer ús de la raó i no de la víscera). Cal, en definitiva, pujar el nivell amb un gran risc, i aquest és el drama; el drama és veure els lemes de campanya i entendre que pujar el nivell només pot anar en contra dels partits polítics.
Roca insisteix en el tema de la dignitat. I comença una mica millor que Carod; Atribuirse el monopolio de la dignidad, es una actitud poco democrática. En democracia, todos los votos son dignos. La libertad ampara el pluralismo; todas las expresiones que respetan este principio son opciones dignas. No todos comparten las mismas opciones, pero todos tienen derecho a reclamar para su defensa el atributo de la dignidad. Però acaba, com lamentablement acaben sempre els polítics, negant allò que s'ha afirmat i assassinant l'article amb un De modo que, por dignidad, sí. El recorregut és molt interessant; es comença dient que tots són dignes i s'acaba dient que tots els dignes han de votar com jo. Molt cristià, això sí. Lamentablement Roca no té raó en una cosa. No és cert que tots tinguin dret a reclamar per la defensa de les seves opinions l'atribut de la dignitat, és que en tenen la obligació. Obligació que, d'altra banda, sembla clar que no volen (o no poden, que seria encara pitjor) assumir com a propia.
.

2 comentaris:

pelblocgros ha dit...

Cada vegada et trobo més inspirat.

La campanya aquesta és indigna tota ella. Cada anunci que veig del sí, i cada diari que llegeixo, perquè es dediquen a fer campanya indissimuladament pel sí, m'empeny a votar que no. Ens prenen per burros. Però llavors vaig una pancarta d'erc, o sento en Carod, i surto corrents a buscar una papereta del sí. Ells també ens prenen per burros.

Encara no sé què votaré, m'estic llegint l'estatut aquest. Trobo que no és gaire novedós, el que hi ha, potser es pot votar blanc o abstenir-se tranquil.lament...

popota ha dit...

Hola ferran:

Jo no em faria mala sang amb la campanya que fan els polítics. Les campanyes a tot arreu són força similars en la seva capacitat d'insultar la intel·ligència del votant, i una persona culta hauria de fugir del reaccionarisme que suposa votar una cosa o una altra perquè s'ha encabronat amb un anunci o unes declaracions.

Si em sembla força més preocupant l'evident desproporció que existeix entre el pessebre d'assalariats del partits polítics que es dediquen al tertulianisme dedicats a defensar el sí- porcel, Álvaro, etc- i els dedicats a defensar el no. En el fons crec que tant ERC com Maragall han comès un error al no començar a comprar periodistes indiscriminadament com mana la pràctica habitual aquí -el mateix Catalunya que Espanya, només cal recordar que l'11-M l'únic diari que no mentia de tota Espanya era el gara-, en comptes de restar inerms mentre els aparells -Zaragoza, Madí, Moncloa- s'han dedicat a intoxicar tot el que han pogut.

Pel que fa al text, jo me l'he llegit, i la veritat és que cap cosa l'explica com la comparació entre les versions de l'article 1 del 79, del parlament i de la moncloa. Bàsicament és un text que no aporta res significatiu a l'autogovern, i per això, i perquè la constitució té un article que mana que totes les comunitats tenen iguals drets que es pot fer servir per rapinyar les quatre competències que arreplegaran valencians i andalusos, val la pena votar no.

El pitjor del text és, sens dubte, la manera com perllonga aquesta bruta i barroera baralla de tribus amb els convergents i els carreteristes en una banda, i els arcadis, els bonos, els acebes i companyia a l'altra.

Salutacions des del RivalPetit