19.6.06

Actuar en consciència o "el futbol es así"

Je n'ai rien a attendre de ma famille, poursuivit-elle avec une colère rentrée. Non seulement ils sont pauvres, mais en plus ils sont cons. Il y a deux ans, mon père a fait le pèlegrinage de La Mecque; depuis, il n'y a plus rien à en tirer. Mes frères, c'est encore pire: ils s'entretiennent mutuellement dans leur connerie, ils se bourrent la gueule au pastis tout en se prénant les dépositaires de la vraie foi, et ils se permettent de me traiter de salope parce que j'ai envie de travailler plutôt que d'épouser un connard dans leur genre.
.
Michel Houellebecq. Plateforme
.
Com el pare de la musulmana de Houellebecq, l'home de religió actua en consciència. Actua en una consciència que li és externa i de la que, per tant, ell no n'és responsable. Actua com ha d'actuar; resa 5 cops al dia o va a missa, visita Lourdes amb la Imserso o va de peregrinatge a la Meca, però fa el que LA consciència li dicta. I de la religió al futbol. El hooligan, autèntic paradigma d'aquest nou fet religiós, cedeix la seva consciència (a diferència de les antigues religions la cessió és ocasional, ja és un avenç) a l'ens supraterrenal -molt més que un club! on vas a parar-. Der Beti manque pierda diuen. I sí, ho reconec, jo no vaig deixar de ser del Barça a l'època Gaspart. I del futbol a la política. Perquè, com diu Morán a LV, no se si ustedes son conscientes que estamos entrando en una dinámica muy irracional, por futbolera, la de que mi equipo siempre tiene razón hasta cuando no la tiene, que para eso es mi equipo. Només cal recordar les masses socialistes que, preses del fervor bàquic cridaven allò de... Sí, sí, sí, l'Estatut ja és aquí! I cap dirigent semblava sentir-se fora de lloc, a cap dirigent se li van posar els pèls de punta. El futbol es así i l'Estatut ja és aquí. Com deia Sala i Martín I al mateix diari; el camino que ha dado vida al Estatut ha sido tortuoso, triste y decepcionante. Sería bueno que pasado mañana empezáramos un proceso de reflexión sobre lo ocurrido. Sería bueno... pero no pasará. Mucho me temo que, tras el día 18, seguirá la batalla por fomentar el nefasto desequilibrio entre el miedo y la esperanza. És el problema d'actuar en consciència; sobretot quan aquesta és, forçosament, una consciència esquizofrènica. És el problema de voler que 7 milions de persones diguin el mateix i que, quan resulta que això és impossible, és pretengui dividir-los en partits polítics de la mateixa manera que estàn dividits en equips de futbol o religions. I malgrat no siguem defenssors de necessarietat de la dialèctica marxista segons la qual la diferència es torna en oposició, no podem deixar de veure que en aquests casos acostuma a ser així. "Entramos en una dinámica muy peligrosa, no por futbolera, sinó por irracional". Seria hora que deixéssim d'actuar en consciència i actuéssim amb consciència; cadascú, en la mesura del possible, segons la seva pròpia consciència.
.