16.6.06

Actuar amb consciència

L'Estatut ho impregna tot. Arribo a casa i descobreixo tenir un veí maltractador. Aquesta no és una història inventada. M'apropo al portal i sento crits. Crits de violència. Encara des del carrer veig una mà que surt de l'ascensor i estira una noia d'uns 15 anys amb força. No l'estira, l'arrossega. Una mà anònima surt de l'ascensor i arrossega una noia que plora i crida com si en la resistència s'hi jugués la vida. No sabia que existís i resulta que viu al pis de sota. I resulta que el seu pare és un maltractador. Una oreneta no fa estiu; ni en fa tampoc un dia, deia Aristòtil. Un assassinat fa un home assassí i una pallissa converteix un home en un maltractador. Com acostuma a passar l'acte és anterior a l'acció i l'home aconsegueix arrosegar la seva filla dins l'ascensor mentre sospeso els pros i contres d'una hipotètica intervenció. Potser la moral no té gaire a veure amb l'economia però el mal menor... pe-pe-pero, deia Homer Simpson en una tràgica escena. Pe-pe-pero i resto inmòvil mentre l'ascensor es tanca. Una veu crida acció i pujo a l'ascensor del costat. Com que no sé a quin pis he d'anar per rebre la meva tanda d'hòsties pitjo el meu. Visc al segon, al segon d'11 pisos. Pe-pe-pero... La meva cobardía lamenta que la veïna anònima i el seu pare el maltractador visquin al primer pis. La veïna sembla que segueix resistint-se. Maltractador! Eres un maltractador! Una oreneta no fa estiu, no ho recordo però estic segur que de petit alguna bufetada em va caure de petit, no als 15 anys, ho recordaria. I mai vaig dir als meus pares maltractadors. Es tanca la porta i els crits no se senten més. No desapareixen, hi ha un objecte que impedeix que les ones dels crits de la veïna anònima arribin a les meves orelles. Quan dos minuts més tard segueixo palplantat al replà de la meva escala, un pis per sobre de l'acció (impecable metàfora del filòsof, per cert) em pregunto si sóc una portera o una simple jardinera? no ho sé. Espai gratuït de propaganda electoral. En aquest anunci que entre tots hem pagat als socialistes, Casaldàliga diu que en política, com a la vida, val sempre actuar segons dicti la consciència. Malgrat el meu serà probablement un vot inútil, diumenge aniré a votar. Sóc un trist jardiner. L'Estatut ho impregna tot, tot ho impregna l'Estatut.
.