21.5.06

Sir Mick Jagger i la Vendetta de W.Bush

Crec que el meu tiet és un periodista frustrat perquè el que no sap s'ho inventa. De tant en tant, però, la cosa val la pena i escoltar històries fantàstiques no és una pèrdua de temps. Potser ahir va ser una d'aquestes ocasions. La historia crec que se situava a Zúrich, però tampoc n'estic segur. El cas és que, segons explica el meu oncle, Mick Jagger havia reservat el millor hotel de la ciutat, sencer, pel dia del concert de Ses Satàniques Majestats. Però resulta que, potser en el que és una simple batalla dins la croada contra el terror de l'administració nord-americana, Sa Catoliquíssima Majestat the President Bush jr. desitjava allotjar-se al mateix hotel la mateixa nit. Jo de qüestions de protocol no n'entenc i, vist el nom del blog, no és difícil imaginar a qui concediria jo l'honor de gaudir de tant desitjat allotjament, però sembla que, a criteris del cap de protocol de la Casa Blanca, the President Bush tenia preferència. Imaginem que és a mig assaig de Satisfaction que sona el mòbil de Sir Mick Jagger. És mr. Protocol from the White House que demana la cessió de la reserva d'hotel per l'esmentada nit. Jagger, home de poques i majestuoses paraules, respòn amb un NO i, encara amb el mòbil a la mà, reprèn els espasmes que acompanyen la seva interpretació. Posem que és just quan obre la boca per cantar allò de when I'm watchin' my TV/ and that man comes on to tell me/ how white my shirts can be/ but he can't be a man 'cause he doesn't smoke/ the same cigarrettes as me que el telèfon torna a sonar. Altre cop és mr. Protocol from the Withe House. Aquest cop no calen presentacions i decideix anar directe al gra; si voleu tornar a actuar als EUA ja saps el què has de fer. El meu tiet, ara en funcions de reporter de guerra, anuncia que Jagger ha perdut la batalla. Jo, com si fos un anarquista qualsevol de la Guerra Civil Espanyola, faig una crida a reprendre l'atac. Imagino les televisions d'arreu del món retransmetent en directe una roda de premsa on el meu líder treu a la llum pública els xantatges als que ha estat sotmès. Imagino l'escàndol i la victoria dels demòcrates a les següents eleccions als EUA i la meva joia no pot ser més gran. Però la informació no s'atura i el meu tiet seguia parlant. Aconsegueixo entendre alguna cosa així com sobredosis d'heroïna, com que tothom s'ho creuria i com que és la fi dels Stones. I'm on a hayway to hell que deien aquells. No m'agrada el que sento i espero que Bush i la seva Botella particular passin una romàntica nit al maleït hotel.
Hores més tard veig una pel·lícula on un assasí a sou que fa hores extres per la CIA llegeix Nietzsche. Penso que Hollywood i la CIA són capaços de qualsevol cosa i recordo que, per exemple, Hollywood ha estat també capaç de produïr una pel·lícula com Vendetta on un enmascarat que escolta música clàssica diu que són els governants els qui haurien de tenir por del poble i no el poble dels seus governants. Penso que és una llàstima que sigui un tòpic perquè sinó valdria la pena deixar-ne constància escrita.
.

2 comentaris:

ignasi ha dit...

Molt bo... Mira que si és veritat!!!

Aquí se m'acuden d'altres variants:

Chiquetete abandona Hotel pel Chaves

Els Pets se'n van per Maragall.

Sabina fot el camp pel Zapatero.

King Africa cedeix l'hotel al Zaplana...

jejejejeje

Pedro ha dit...

zAPLANA AMB IGLeSIAS!