26.5.06

Freud ens mira el melic

.
Freud nos mira. La polèmica acabava amb la conclusió de tot un Catedràtic de Psicobiologia de la UAB; Quien nos mira en 2006 no es Freud sino Cajal. “Freud nos mira”, el título. Debería bastar: el uso casi anodino de la metáfora necrológica desencadena en este caso un eco mortífero: el tema del editorial es la superchería y el argumento es el aniversario de su primer hechicero. L'editorial començava com un yogurt natural. La idea que los individuos occidentales poseen sobre sí mismos, e incluso Occidente en cuanto colectividad, sería radicalmente distinta sin pensadores como Sigmund Freud, del que se conmemoran los 150 años de su nacimiento. És gairebé el que ha de ser un article de diari. No calia més sucre però en un diari de prêt a porter les editorials s'han de fer a mida i no es podia deixar així. I s'hi va afegint sucre i més sucre (és Freud) i al final és massa dolç. Però al final passa com amb Boadella; es comença fent metàfora per criticar i s'acaba criticant al servei de la metàfora i es diuen coses com que Freud no ens mira i Cajal sí. La por als fantasmes em ve de petit i no em fa cap il·lusió que em mirin ni Freud ni Cajal. Matem la metàfora perquè del que es tracta no és de discutir qui ens mira desde l'Hades sinó a qui mirem nosaltres desde aquí baix. Tal com passa amb Estatuts i constitucions. Aquí del que es tracta no és de discutir com hem arribat fins aquí sinó què fotem en el futur. No es tracta de convertir l'infanticidi en una festivitat paneuropea. I el salt no és poca cosa; de Sòcrates fins a Nietzsche, només cal dir el que es vol dir. Volen dir aquesta bona gent alguna cosa com aquesta; La idea que los individuos occidentales poseen sobre sí mismos, e incluso Occidente en cuanto colectividad, sería radicalmente distinta sin pensadores como Sigmund Freud... y Cajal... y...
I parlant de Freud no és estrany que el problema és d'ego. No es tracta de discutir qui ens mira sinó de mirar-nos menys el melic.
.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Cal reconèixer que Freud és inquietant, però. Mira aquesta cita que vull comentar en un proper post:
"El que tiene ojos para ver y oídos para oir se convence de que los mortales no pueden guardar nungún secreto. Si la boca está en silencio, murmuran con las puntas de los dedos; la traición se abre camino por todos los poros de la piel".
Sembla una pel.lícula de terror.

Lola (paraules)