9.5.06

Darwin prevails

La naturaleza humana: lo que la izquierda ha querido resolver con el analgésico de la igualdad. Santa razón (sin ir por lo menudo) tiene el articulista: “Pero si uno se pasa la vida con aspirinas, no repara en la enfermedad, hasta que se muere”. No cal dir que estic d'acord amb aquesta frase final. De fet em dedico a això; a rebutjar aspirines. És molt esclarificador. Malgrat això no puc estar d'acord que la igualtat sigui una aspirina. Je dirais même plusDiré que si la nostra és una societat malalta, que ho és tant com totes les societats humanes, és precisament perquè ens hem inventat la naturalesa humana que ens convenia. Darwin és el pare de la farsa. Fins i tot ell s'hi va atrevir, sembla que amb poc èxit. Era fill de familia de capitalistes i així va crear una teoria evolucionista amb ocellets capitalistes. I els ocells van agradar tant als capitalistes que van crear una societat d'humans fotent-se picotades per una merda de cuc. Diré que, contra el que sembla acceptar aquesta societat de falsos profetes il·lustrats, la igualtat humana és una exigència biològica. La dignitat de l'home no és més que aquest punt de partida en igualtat de condicions per esdevenir subjecte autònom. Que la societat no és natural és evident quan l'anorèxia està de moda. L'extensió del domini de la lluita porta a això. Dels ocellets a l'empresa i de l'empresa a les relacions humanes. I l'ocellet que no té el bec que convé mor. I mor per culpa de la seva naturalesa deficient. Igual que mor l'empresa que no s'adapta a les exigències del mercat. Morir de gana com l'ocell és paradigmàtic. L'ocell mor perquè no pot menjar. L'home mor perquè no vol menjar. L'home deixa de saber el que li convé i, en canvi, l'ocellet no ho oblida mai. Remember, remember, the fifht of November.
.

3 comentaris:

La Rosa de Sang ha dit...

El problema però és fins a quina igualtat volem arribar, perquè entre la igualtat d'oportunitats i el socialisme real hi ha una infinitud de punts, i deprés, amb quins mètodes volem arribar-hi. Restringir la llibertat acostuma a ser el més habitual, suposo que també perquè és el més fàcil.

Pedro ha dit...

T'has llegit el Ferran Sàez a l'Avui?

ferrancab ha dit...

Si que l'he llegit si. Molt maco tot, o quasi tot vaja.