28.4.06

Zacarias Blues

La muerte lenta de un criminal ordinario y no la muerte de mártir como yihadista que tanto él como Al-Qaeda pretenden. És l'argument de la defensa de Zacarias Moussaoui, únic processat per l'11-S, per intentar aconseguir la cadena perpètua. Això és la muerte lenta que desitja la defensa. Deu ser fotut que el teu advocat demani per tu una muerte lenta però ja entenc que hi ha casos de difícil defensa. El cas però és significatiu perquè el que s'espera, ja sigui amb la pena de mort en 10 segons o en 70 anys, que la justicia serveixi per compensar la societat. No és estrany per tant que la gent perdi la fe en la justicia. Una dona que reclama que al violador de la seva filla li tallin els collons no pot esperar que els collons del violador serveixin per fer oblidar la filla el dolor que comporta una violació. Matar l'assasí no fa tornar a la vida l'assasinat i més aviat sembla que serveix per perpetuar entre l'entorn de la víctima de la justícia el rol sempre còmode de víctima. Serveixi aquest cas per tots aquells fascinats per l'eterna vigència de les tragèdies gregues. En la tragèdia que representa una justícia convertida en eterna venjança, el deus ex machina ha d'intervenir per evitar allò que deia Gandhi; que l'ull per ull deixi el món cec. Zacarias pot ser condemnat a pena de mort i avisa: els nostres fills seguiran la lluita. Davant aquesta amenaça els homes de bé no podem deixar de lamentar la inevitable derrota. La justícia mai pot guanyar, el deus ex machina es limita a treure un personatge d'escena (no mata l'actor) per restablir l'ordre. I la justícia juga a això. Treu el violador d'escena per tal que la familia de la noia no el cremi viu a la plaça del poble. La derrota és inevitable perquè la noia no deixarà mai d'haver estat violada, però s'evita que el poble es converteixi en un camp de batalla. Sempre m'ha servit de referència moral la frase que diu que el dimoni és més poderós que Déu, perquè Déu ha de respectar algunes coses. La justícia en funcions de deus ex machina també. No s'ha de confondre aquesta frase amb el massoquisme del para l'altra galta, esclar. De fet aquesta distinció és la base de tot. La justícia evita que el ciutadà hagi de triar entre posar l'altra galta o conviure en una perpètua guerra posant de manifest que, malgré pepé, la pau és l'autèntica prioritat. Perquè la mateixa existència de la justícia ja és en resposta a una derrota que, d'altra banda, sembla inevitable.
.

5 comentaris:

Albert de la Hoz ha dit...

Tens raó noi, el problema és que no hi ha cap solució. La Justícia s'ha inventat per a evitar el linxament, que és no estètic, ètic i tira a salvatge, però en el fons, en el fons, a la pràctica la Justícia és la institucionalització del linxament, però amb més mots (codis penals, etc.) que l'acció vil d'una colla d'avorrits que es distreuen penjant un assassí. Fa temps a Los Angeles Times digital vaig veure un reportatge com complet sobre els linxaments, amb fotos d'antiquari incloses gràcies a un senyor que les col.lecciona.

àvid anonimitzat ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
àvid humà ha dit...

No us ensanyeu amb el text anterior, que ha estat escrit amb el temps just i el bibliotecari apunt de tallar-me el carnet de la biblioteca per repetitius malentesos. Li prego senyor blogaire que suprimeixi el comentari anterior.

Havere, reconstruint el que em sembla que criticava..

Els USAllencs, són el poble i el govern. El sistema partidista i feliçment patrocinat per empresaris converteix a vegades el govern en un enemic de la humanitat (i conseqüentment també de la seva pròpia, “ens passa a tots”). Resultant, així, que la consciència es converteix en una vagoneta que entre el fum de la màquina i les “ferreas” vies que fa descobrir amb magnànims fons paisatjes nous on escampar els tentacles, en queda un espai, que difícil d’ignorar, el dubte del buit i els moments de reflexió humana, on s’adonen que l’ús de les seves vides és també el de les seves accions, i les característiques són recíproques, donant lloc, en valoració civil-comuna, a que descobreixen que no han propagat ni més tolerància ni més llibertat, sinó que han feixistitat aquells ideals infantils –en tant que la perversió que hi ha en la política, però sublims en la humanitat de la seva pretensió- però que algun dia els va despertar els sentiments més fulgurants de llibertat i motius per lluitar (com es lluita per la família i la dignitat) i construïr per i amb amb els esparracats i egoïstes humans, nosaltres, tu, jo.

l'aranya americana ha dit...

Llegeixo a la Vanguardia que la guerra d'Iraq ja ha costat més que la de Vietnam, que no només han condemnat el futur immediat del país i rodalies al que van aterra amb intencions de curiositat i remodelació cap a la maduresa civil, la democràcia, com a garantia de progrés i de pau. Un altra vegada mentida, hi van experimentar el fanatisme bèl·lic, l’estat de terror, i la cultura del poder i la violència.. Un brindis pel país més modern i culte i avançat del món! Però no deien que la guerra és una involució de brutals que no saben alleujar o treballar la seva contingència fins a fer-ne una energia neta, eixampladora de la consciència? Serà que el rol de líders i jutges del món era una tapadera per a convertir o sotmetre el món exterior, per a tal d’abraçar les seves empreses i visions del món, que tanta plenitud i felicitat a aportat a ells i als seus.

Com era d'esperar d’Iraq no ha pogut convertir-se proto-amèrica islàmica, ni que els hi regalin pamflets explicatius i notícies de cel·lulosa i humanitat de comentadors. El progrés i il·lustració, es demostrava en l’odi, felicitats país de la virtut! I des de Iraq, gràcies, ja té una pila d’anys de guerres allí on vagi, és el país que canvia d’exèrcit en menys d’un grapat d’anys.. Però Iraq no se’n queixarà, la irònia no li farà despendre’s, que ara és un país en colonitzat.

EEUU, units per les grans causes que distreuen (destrossen?) en pro d’un instint encubertament econòmic però en realitat orientadament experimentador i compensador de ser el país amb més desequilibris socials, però fa el món millor, però en el seu harmònic judici sabem que ningú voldria que això afectés el menjador de ca seva ni la netedat de les pròpies mans.


Llavors penso, col·lega que si algún dia representaven la llibertat i la democràcia el blanc i el vermell de la bandera americana, no ho demostren en la actualitat, no sé què és el que creuen que han de demostrar, però el divertimento de la guerra i l’entreteniment que soscava els principis per antonomàsia de la civilització –la guerra- i la frivolització de la transcendència de les seves decisions econòmiques en fins altruïstes i fraternals (com pertoca a l’Assemblea de l’Organització de les Nacions Unides o el Parlament Europeu).




La paradoxa, el primer país, el que s’espera és més avançat cultural i tecnològicament, però que gaudeix de diferències socials a causa d’un capitalisme que en veritat s’està contínuament revisant –en contra de la corrupció que atempta menjar-se qualsevol sistema de poder- per reafirmar el seu projecte vital i, sobretot, ( el problema: oferir-lo i imposar-lo per beneficis de les classes altes i alhora demostrar, -sense parar suficient- les qualitats progressistes del sistema. Doncs bé, USA és menja tot el que no se li compara, mentida, però si que viu en estat de tensió, ja se sap, la pressió de l’abanderisme, les amenaçes incesants de perdre els seus avantatges, redemostrar l’indubtable servei i avantatje que suposa pels aliats, per tal de no dubtar i operar en les línies que aportin màxima eficàcia al govern. Però ep, el govern també és un niu de tensió, al igual que els objectius surten de molts caps i la informació està compartimentada segons posicions, vistes, sentiments’ i concepcions democràtiques de tolerància i llibertat..

Si els principals motivadors de l'actuació són les empreses de destrucció i empresonament de vides per terroritzadora mercantilització patriòtica, i desigual emmascarament de contingències nacionals en egoïsmes projectius de condemnes bèl·liques i misèria tota la vida teva i dels teus fills.

Tothom troba les idees que busca, sobretot si les causes són radiantment aparents. USA està poblada per gent sobradament cabal i culte, mai són majoria, i per arrivar al sistema tantes vegades han sucumbit a la immediatesa del poder que poder ja no són capaços de redirigir el què de les seves obres cap a l'inquestionable benefici humà cultural.

Jo crec que sí, però com allò que quan escoltem ràpidament el que trobem és el què teníem a flor de pell, ressolc què a ningú li importa ja suficientment la seva dignitat intel·lectual, encara que la trobi en els altres. Però jo no tinc poder.

Anònim ha dit...

""Keith Richards has been taken to hospital in New Zealand after injuring himself while on holiday in Fiji. Keith hurt his head when he fell out of a palm tree, suffering a "mild concussion", and was taken to hospital as a precaution.""

http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment/4957948.stm
http://news.yahoo.com/s/nm/20060429/en_nm/richards_dc_1

potser que t'ho fassis mirar, aquest ritme potser et perds el funeral i el concert memorial..

keefriffhard........