2.4.06

Dialèctica de Diagonal

Llegeixo la Vanguardia. Hi ha coses interessants els diumenges a la Vanguardia. Avui hi ha una entrevista a un cardenal anomenat Antonio Cañizares. No tinc paciència i només llegeixo el titular enorme i en negreta i els breus extrets destacats. En negreta el cardenal diu que si Europa pierde su identidad será catastrófico para el mundo. Si ho hagués dit algún sociòleg (fins i tot si fós francès), algún antropòleg, algún filòsof, fins i tot un polític (depèn de quin) llegiria l'entrevista sencera. Però un cardenal em fa mandra.
Llegint el titular recordo una cosa que em va explicar un amic d'un amic que, per propietat transitiva, deu ser amic meu tot i que sovint oblido el seu nom. Resulta que de nit la zona universitària s'omple de prostitutes. Hi ha per tant un repartiment de l'espai de la Universitat de Barcelona entre prostitutes i estudiants precariament regulat temporalment. Com tot en la vida de l'home, els límits temporals en aquest repartiment del sòl urbà no són clars i, per tant, i això és el que comentava l'amic, els dies que els estudiants surten més tard de la biblioteca comparteixen espai (a vegades portant aquest compartir espai fins a les últimes conseqüències) amb les treballadores del torn de nit. Dialèctica de Diagonal, vaig sentenciar jo davant l'alcoholitzada passibitat dels meus contertulians.
Crec que la sentència té alguna cosa d'autobiogràfica. Sempre he viscut per sota de la Diagonal i sempre he anat a estudiar per sobre de la Diagonal de tal manera que sempre recordo haver tingut el sentiment paltònic d'una ascensió cap al món del coneixement. Una ascensió que sempre havia tingut també connotacions d'esforç i sacrifici (en aquells temps he de reconèixer que radicalment contraris a l'ascensió platònica i la fugida del món de les idees) quan les meves petites cames iniciaven l'ascens per González Tablas. Té alguna cosa d'irònic perquè entre la seguretat i felicitat de la llar fins el conyàs que suposava l'escola quan era escola (descontem per tant les nombroses hores d'esbarjo) hi havia el "Todo por la patria" de la caserna del Bruc.
Hi ha la dialèctica de la Diagonal en la mateixa mesura que afirmava fa temps la dialèctica de l'home esparracat. La realitat és dialèctica o, com a mínim, és pensada dialecticament. Segons un estilo de pensar que procede mediante negaciones, precisamente porque supone que la realidad es en sí misma dialéctica, o sea que se mueve mediante negaciones (Eusebi Colomer). I aquest matís del "com a mínim" que he introduit prèn valor recordant una cita del post d'ahir. Quien prefiera no exagerar tiene que callarse; más aún: tiene que paralizar su intelecto y ver la manera de idiotizarse (Ortega y Gasset). La dialèctica de Diagonal és superació de l'exageració. L'autèntica dialèctica de la Diagonal sinó més aviat fal·làcia de falsa oposició. Fal·làcia urbana incompatible amb allò que no volen dir els polítics quan parlen de la Barcelona real. Fal·làcia antropològica incompatible amb l'home esparracat.
Hi ha dialèctica perquè hi ha oposició. De la mateixa manera que admeto sense dubtar-ho ni un segon que el senyor Piqué no pot trepitjar alguns pobles de Catalunya sense ser insultat i fins i tot agredit, el senyor Carod-Rovira no pot trepitjar segons quins carrers de l'Estat sense ser xiulat i agredit. Hi ha primavera, però hi ha tardor, hivern i estiu. No ens en podem oblidar mai; els intel·lectuals també caguen. La dialèctica de Diagonal és un exercici de complexitat per entendre que l'home, tant universitari com prostituta, és sempre un i sempre metàfora que defeca.
.

4 comentaris:

Albert de la Hoz ha dit...

Ho sento. Jo no figuraré mai a cap palmarés de blocs filosòfics perquè no t'he entès. Només he entès que t'ha fet mandra llegir el del Club Misògin, però jo només travesso la Diagonal per anar a Starbucks si fa sol. I això de putes i estudiants, bé, no és nou, quan jo era noi deien que el Bar Estudiantil era de putes. I dubto que les coses hagin canviat gaire.

ferrancab ha dit...

Que no m'hagis entès és segurament culpa meva i, de totes maneres, això no vol dir que no puguéssis figurar a un palmarès de blocs filosòfics (que tampoc sé si existeix ni si jo hi tindria un lloc). La veritat és que no sé què vols dir amb això del Club Misògin...
Bé, encantat de rebre la teva visita i comentari. Moltes mercès!

Albert de la Hoz ha dit...

Església Catòlica = Club Misògin
i Cañizares crec que és de la Junta, oi?

èlsinor ha dit...

De segur que la identidad europea en la que està pensant aquest nou cardenal és fonamentada en el cristianisme, que, per cert, és d'orígens tan europeus com les doctrines de Moisès o de Mahoma...