17.3.06

És Lynn Margulis un perill per les societats liberals?

Malgrat sigui agosarat establir una relació causa-efecte entre el darwinisme i la industrialització, i no només agosarat sinó simplement fals, no podem obviar el fet que les dues teories van trobar en l'altra una ajuda per la pròpia legitimització. Així, Darwin va aplicar a les seves observacions i estudis una concepció rebuda per la naixent societat industrial donant lloc a concepcions tant importants en la seva teoria de l'evolució com l' struggle for life (la lluita per la supervivència) o l'adaptació al medi regulada per la selecció natural. El paral·lelisme es fa evident en paraules de Sala i Martín; l'economia de mercat té la important característica que si els productors produeixen béns que no són del gust dels consumidors, s'arruinen i desapareixen. La llei de la oferta i la demanda seria per l'economia liberal el que l'adaptació al medi és per l'evolució de les espècies. De la mateixa manera, el darwinisme va servir per atorgar a l'economia liberal un estatus de sistema natural que hem interioritzat fins el punt que qualsevol altre sistema ens sembla bàrbar o simplement un retrocés en el procés evolutiu de les nostres estimades societats occidentals (potser hauria de parlar en singular, però no n'estic segur). Com diu Ortega; lo civilizado es el mundo pero su habitante no lo es: ni siquiera ve en él la civilización sinó que usa de ella como si fuese naturaleza. El nuevo hombre desea el automóvil y goza de él; pero cree que es fruta espontánea de un árbol endémico. En el fondo de su alma desconoce el carácter artificial, casi inverosímil de la civilización, y no alargará su entusiasmo por los aparatos hasta los principios que los hacen posibles. Tot i que les conseqüències que n'extreu Ortega no són compartides per un home del s.XXI com jo, l'afirmació no deixa de ser molt encertada. El sistema liberal s'ha consolidat en les nostres consciències com el sistema natural.
La biòloga Lynn Margulis, aspirant al Nobel (això deu voler dir que és una biòloga important), destaca la importància de la simbiogènesis com a gran motor de l'evolució, per sobre del famós struggle for life o la selecció natural que, de fet, no aporten res a l'evolució sinó que resten diversitat a les espècies. La simbiogènesi vindria a ser, en termes tant ridiculament simples com l'afirmació de l'home ve del mono, que tots venim del bacteri. En termes una mica més seriosos afirmaria que la col·laboració entre els primers organismes bacterians va donar lloc a nous organismes més complexos com podrien ser les cèl·lules eucariotes que conformen, per exemple, el cos humà. La simbiosi, treball conjunt de dos organismes en benefici mutu, hauria donat pas a la simbiogènesi, on aquests dos organismes esdevindrien un de més complex. No és difícil seguir amb el paral·lelisme i, per major glòria del projecte kantià, afirmar que les societats humanes es conformarien ja no per una lluita entre els individus o les empreses, sinó per la seva col·laboració en vistes a aquell sempre tant perillós de citar bé comú. Aplicant aquesta màxima als Estats, tal com ja anunciava Kant a La Pau Perpètua, conformaria un cos d'Estats lliures, autònoms, de la mateixa manera que cada Estat estaria conformat per una unió d'individus lliures i autònoms, que treballarien junts en benefici mutu. Hi ha simbiosi, però no hi ha (o no hi hauria d'haver; aquí Ortega i les seves masses hi tenen molt a dir) simbiogènesi; no hi ha d'haver nacionalisme a la kennediense ni triomf de l'esperit hegelià. No hi ha d'haver, en altres paraules, mort de l'individu en favor a mans de la societat. Continuarem, per tant, sense donar la raó als intel·lectuals platònics del Café Gijón que, fent ús d'unes sobreactuades dots poètiques, es preguntaven (retòricament, com tot savi) si tenia sentit arrencar-se un braç. Si el braç fós un ésser autònom en tindria.
Kant o Margulis; però que tremolin tots aquells que, fins i tot sense ser-ne conscients, legitimen un determinat funcionament de les societats considerant-lo natural. Poden, com a bons seguidors de l'ortodoxia cristiana, negar-se a acceptar a Margulis com havien fet amb Darwin, Galileu i tants altres. Poden, com a bons liberals, no subvencionar les investigacions de la senyora Margulis que podrien fer trontollar la seva natural seguretat en el propi sistema moral i econòmic. No han de patir però, tots aquells liberals que hagin entès que l'autèntica llibertat, la llibertat humana, és aquella que ens deslliga de la llei natural, que ens permet escapar de les determinacions que ens imposa. No sé quin és realment el fonament intel·lectual de molts dels nostres liberals (si és que hi ha fonament intel·lectual), però molt em temo que a alguns els deu posar nerviosos saber que els bacteris col·laboren entre ells.

1 comentari:

Pedra Filosofant ha dit...

Voldria que algú entès en la matèria m'expliqués per quin motiu s'ha d'aplicar el darwinisnme ("la lluita per la supervivència") a l'home (com a "èssser humà" i no com a "animal"). Mercès!