15.3.06

La lectora de diaris

Davant la crisi econòmica a la que es veu abocat, qui això escriu ha decidit reduir considerablement les seves despeses. Qui això escriu és un home sense vicis; ni drogues, ni putes, ni alcohol... res. Sense vicis i sense ingressos fixos, que, com la formiga del famós conte, gasta a l'hivern el que recull a l'estiu. L'únic vici, el vici que el condueix cap a la precoç precarietat econòmica, és el de comprar llibres. Potser sona maco, en certa mesura romànticament il·lustrat, però qualsevol que entengui alguna cosa de filosofia no podrà admetre que hi hagi vici bo, ni que comprar més llibres dels que es té temps per llegir sigui una pràctica intel·ligent. Qui això escriu s'ha proposat doncs i en definitiva reduïr al mínim la seva despesa en llibres, aprofitant les glorioses llibreries públiques que el sistema posa a disposició del ciutadà. Com bé entendrà tothom que hagi intentat deixar de fumar, la cosa va poc a poc i és per això que, com a pas intermig entre l'obscur món de la biblioteca pública i el trobar una font d'ingressos suficient per mantenir el vici, qui això escriu ha decidit començar a investigar les opcions que el mercat ofereix en el món del llibre de segona mà.
Recordava qui això escriu haver passat amb una amiga per davant una botiga on venien llibres usats però de recent publicació. Per desgràcia, la botiga va ser ràpidament descartada aquell dia al no mostrar entre els llibres exposats a l'aparador un exemplar del nou èxit d'una tal J.K.Rowling (llibre que desesperadament buscava l'amiga citada) i ara el malmemoriat blogger es mostra incapaç de situar-la al mapa de la massa extensa ciutat comtal. Com tota persona disposada a lliurar-se de l'alienació que el vici suposa, l'ànim és en els moments més inmediats a prendre la decisió suficientement fort com per superar les primeres adversitats i qui això escriu no ha dubtat a encaminar-se a una botiga que tenia millor situada tot i que les expectatives no eren tant positives com a la ja citada llibreria.
Tafanejava qui això escriu els llibres de la llibreria Mal Menor quan tout a coup, s'ha trobat amb una col·lecció de llibres de gran interès. Tafanejava una estona més i anava trobant exemplars de gran interès que, controlant els impulsos irracionals d'un vici en perpètua reivindicació del seu lloc originari, apartava discretament per una posterior sel·lecció. Passaven els minuts i l'autoestima de qui això escriu augmentava en directa relació amb el triomf del seu autocontrol fins que, en un atac d'atreviment impropi de tant reservat personatge, ha decidit adreçar-se a la llibretera fumadora per preguntar per algún exemplar del mestre Bolaño. Un aquesta literatura no em sona, d'això segur que no en tenim ha bastat per desilusionar qui això escriu que, davant la menyspreadora mirada de la llibretera viciosa, ha marxat amb les mans buides i un lamentable estat anímic que suposa semblant al famós mono.
Ja desde el carrer qui això escriu ha vist com la llibretera, misto en mà i nova cigarreta entre els llavis pansits, obria el diari amb una mirada que recordava la del president Maragall a la presa de posessió; una mirada que transmetia una espècie de tranquilitat, de seguretat retrobada.

3 comentaris:

Albert de la Hoz ha dit...

La meva dona és lectora de novel.la, no vola tan amunt com tu, i t'asseguro que amb les que hi ha a la Biblioteca Infantil Lola Anglada en té prou per la tira d'anys i si no ho tenen ja saps que amb 30 anys de retard ara estan en xarxa i pots demanar un llibre que estigui en una altra de la Diputació. Potser t'interessa més la de Catalunya

Pedro ha dit...

La Jaume Fuster de Gràcia està certament bé, llàstima de l'horari de funcionaris vagos que fan els bibliotecaris de la diputació, que no està triat en funció de l'interès dels lectors sinó dels bibliotecaris, que foten una pausa de dues hores al migdia, fer la siesta i jo què sé més.

Pedra Filosofant ha dit...

En plè S.XXI, en un mòn que no llegeix ni a la de 3 (m'havia de fer rima!), i on la cultureta literària campa pels núvols de l'oblit (i pel cervell dels lletraferits, ves) només ens cal que els bibliotecaris fotin horaris de funcionari.
A Anglaterra, dels funcionaris en diuen "public servants". A qui no li ha quedat clar, Consellera?.
On s'és vist que només obrin un matí a la setmana, i dissabte, que no estigui oberta tot el dia. I el diumenge?. I la resta de la setmana pel matí?.
En època d'exàmens, els estudiants treuen foc pels queixals en no trobar un lloc de pau adient a l'estudi, i ara amb la Wi-Fi, encara més.
Biblioteques?. Sí, però no tan sols com a lloc de prèstec.
Un altre dia en parlarem dels volums que hi ha a segons quins llocs. Potser sí que segons on serà millor esperar 30 anys per tal de poguer llegir segons quines bones obres...
Per cert, Ferran: a la biblio del poble, en un plis-plas, les estanteries de "Filosofia" han passat de 4 a 2. Revolució i Pensament, potser?... ;)
Et llegeixo!