2.3.06

Jutge i part

M'encanta que es critiqui a Eto'o per les seves declaracions on, segons una interpretació que, com acostuma a passar, considero molt lliures per part dels periodistes, afirma que el camp del Saragossa s'ha de tancar un any. M'encanta perquè sembla, presenta l'aparença de que hem entès allò tant maco de la separació de poders que garanteix el valor del sistema democràtic. No es pot ser jutge i acusat en el mateix judici. Magnífic que ho haguem entès tot i que no puc deixar de pensar que és més fàcil criticar a Eto'o, que només s'ha sentit a dir simi, que a les víctimes del terrorisme que semblen haver oblidat que en una democràcia qui governa no són les víctimes sinó els polítics. Recordo una vella explicació que diferencia entre subordinades explicatives i especificatives. Critiquem Eto'o i fem bé. Correm el risc d'acabar governats per jueus amb la pell massa fina. Plató, com Arafat, perd batalles fins i tot mort. Preparem-nos per viure en una espècie de victimocràcia.

1 comentari:

Albert de la Hoz ha dit...

El paral.lelisme que has fet entre Eto i les víctimes de terrorisme. Ja al marge que són una part de les víctimes, però això ja és l'altra problema d'avui. Si una empresa acomiada cent treballadors ho sap tothom i si acomiada un no se'l sent al pobre, però que sigui només un no li treu dramatisme