8.3.06

Innerarity. Sozein ta fainómena

En una conferència al CCCB, el professor de la Universitat de Saragossa, Daniel Innerarity reflexionava sobre els mitjans de comunicació i el valor de la realitat en l'extremadament mediatitzat món actual. Amb uns posicionaments molt semblants als que vaig descriure fa algunes setmanes, Innerarity va anar més lluny del que vaig escriure fins al punt d'assegurar que la transmisió de la realitat no és la prioritat (ni teoricament) dels mitjans de comunicació. Comparant els periodistes amb els oracles de l'antiguitat, Innerarity redueix la funció dels diaris a donar aparença d'ordre al caos del món. Davant la multiplicitat de fets aparentment contradictoris el diari inventa una trama argumental on cada fet té una causa i un lloc determinat per major seguretat intel·lectual del lector. Aquest posicionament porta al filòsof basc a concloure que no es pot acusar els periodistes de manipulació perquè és com criticar a un novel·lista perquè les seves històries no siguin reals. Interessant diferenciació entre realitat i realisme que converteix els mitjans de comunicació en creadors de realisme. També ens ho podrien haver dirt abans, dic jo.
Hi ha però una cosa sorprenent en el discurs d'Innerarity i és l'exculpació del periodista apel·lant a la seva inocent ignorància. Deia que no podem acusar els mitjans de manipuladors perquè no estàn en condicions de dirigir les informacions que transmeten cap a un determinat fi. Santa innocència i la ignorància és molt atrevida. Santa ignorància i innocència atrevida. El problema principal dels diaris és la recerca del why?. És la metafísica model Vaticà. Metafísica que ja no és posterior a la física (meta ta física: "disciplina a abordar tras la física y ello cómo resultado de exigencias inherentes a esta última" Víctor Gómez Pin) sinó alternativa a ella. És l'atreviment d'intentar explicar el perquè d'una realitat que es desconeix, que no es pot explicar o que no s'entén.
.
Feynman (premi nobel de física el 1965) fue un profesor realmente grande. Se enorgullecía de saber explicar a los principiantes incluso las ideas más profundas. En cierta ocasión le dije: "Dick, explícame por qué las partículas de espín 1/2 obedecen la estadística de Fermi-Dirac, para que yo me entere". Cómo conocía la valía de su adiencia, respondió: "Prepararé una clase de primero sobre el tema". Pero al cabo de unos dias se me acercó y me dijo: "No puedo. No puedo reducirlo al nivel de los estudiantes de primero. Lo que significa que en realidad no lo entiendo"
.
La conferencia perdida de Feynman
.
"Només sé que no sé res" que va dir Sòcrates, reconeixent que era això el que el convertía en un home especial, diferent a la majoria que, diria jo, creient conèixer-ho tot són incapaços de conèixer la seva pròpia ignorància. Si el que hem de trobar en un diari no és més que la seguretat de l'ignorant que sozein ta fainómena (explicar o sustentar el que es mostra), potser no val la pena donar els nostres calers a pitonisses de tercera.

1 comentari:

Albert de la Hoz ha dit...

Si us plau, visita el meu bloc avui