22.3.06

Here comes the sun (gràcies a qui?)

L'actualitat s'imposa com a imperatiu i avui toca parlar de la suposada fi d'ETA. Toca parlar-ne perquè toca pensar-hi, de fet, i com que el pensament no deixa de ser exercici me-ta-physic el que toca és fer metafísica de la fi d'ETA (suposada fi o suposat el que sigui, però ho donarem per fet perquè tots tenim dret a l'innocent optimisme). Metafísica de nivell periodístic que, de fet, és la que val per l'anàlisi del concret. Metafísica del famós i mai prou temut why?
Rajoy no s'ho creu i Alcaraz tampoc, però de ser aquesta una democràcia ideal on els partits tinguéssin interès en crear i no en destruir podrien aprofitar per reclamar la seva responsabilitat en la fi d'ETA. Ja saben, la política anti-terrorista i tot allò de Batasuna...
El PSOE és prudent perquè ha guanyat dues batalles en 24 hores i això ha de fer sospitar el mateix Walt Disney. No pot ser tant maco i ara s'ha de negociar tot allò dels presos, les presons, Batasuna...
Carod, el nostre admirat Carod, no acaba d'estar a l'alçada. Faltava la txapela, potser. Ja ho deia l'amic Fede, el why Perpinyà.
A falta de Carod hem tingut una gran intervenció d'un Queco Novell que demostrant el perquè del seu salt a l'humor (gràcies de tot cor), deia que la causa és Al-Qaeda; ja saben, l'11-M, els morts, les dues línies d'investigació, la influència en la política... (quan parlen els grans els demés callen i escolten)
No faré un anàlisi polític perquè no em va però només volia deixar clar que el why és divers. Toón legetai polajós, l'etern triomf aristotèlic i berlinià. Les causes són múltiples però hi ha una altra cosa important.
Deia un dels molts intel·lectuals (periodistes, of course) que acull en Basté al seu programa que de petit li van ensenyar una frase molt important (en castellà, of course). La cosa feia més o menys així: "el causante de la causa és causa de lo causado". Crec que se'n deia propietat transitiva d'això. El curiós del cas és que l'home no es dedica a la física. Parlava de persones humanes. Valgui la redundància en memòria de Mounier i el seu personalisme. Persona o home, és igual aquí, que a diferència de l'àtom d'hidrògen és capaç de trencar el vincle causa-efecte rebent aquella estranya denominació de lliure. Home, per tant que conserva fins l'acte mateix la possibilitat de la innacció, la llibertat, en darrer terme, d'actuar o no actuar. És curiós que els que s'han sumat a aquests posicionaments per defensar la seva política antiterrorista siguin els que s'agraden molt dient-se liberals. Spinoza contra ETA. Si a mi em mossega un gos jo li foto una patada.
Però hi ha un vincle inseparable entre la llibertat i la responsabilitat que fa que, entre altres coses, considerem a ETA un grup terrorista. Són terroristes perquè poden decidir no ser-ho. Maten perquè volen i és per això que van a la presó. Si són responsables quan maten (que ho són), són responsables quan deixen de matar. No sé quin és el why de la qüestió. Constatat el meu fracàs com a metafísic de la informació em despedeixo de tots vostès amb l'esperança de no haver confós el sol amb el flash d'una càmera fotografica.
.

Powered by Castpost
.
Here comes de sun. George Harrison

1 comentari:

elur ha dit...

mira tu que estava cantant la cançoneta fa mitja hora i encara la taralejo... little darling the smiles returning to their faces...

Esperem que tot plegat arribi a bon port. Jo sóc d'aquelles que tan me fa com s'hi hagi arribat, ni quina ha estat la raó de perquè ara sí, potser seré ingènua o potser irresponsable, però si s'acaba aquest terrorisme (recordo que en patim d'altres tipus) ja m'està bé com està. I encara que diguin que la pau no té preu, no cal que ens enganyem TOT té un preu.