9.3.06

El gos com a mesura de totes les coses

.
S'està fent fosc. La senyora Salmeron repeteix al seu home que s'han d'atrevir a entrar, que han d'obrir la porta un moment i llençar el menjar, però ell no ho vol, perquè li fa l'efecte que el gos és perfectament capaç d'endur-se-li una mà. I torna a dir que se'n vol anar a casa. Però no es mouen, perquè tots dos s'imaginen un panorama desolador, allà dins, amb mobles caiguts a terra i cagarades. Si ara no li donen de menjar, l'endemà encara estarà més afamat i rabiüt i serà pitjor. I quan ja fa una hora que s'esperen, sense haver decidit res, encara, perquè el gos no ha aturat els lladrucs ni un instant, es comencen a menjar el pernil dolç.
.
Aprengui a tastar vins a "T'estimo si he begut" d'Empar Moliner
.
Tanmateix, la cervesa encara galopava pel meu interior. Amb gust hauria fet una llarga pixarrada, ben càlida, però el veïnat que trafegava a eixes hores pel carrer i els meus prejudicis m'ho impedien. Prop de mi, un sèter orinava la roda d'una bicicleta. Mal m'està el dir-ho, però feu que em sentís discriminat.
.
Un negre amb un saxo Ferran Torrent
.
Veient l'entusiasme amb el que reben certes feministes les polítiques de igualtat artificial, de paritat que en diuen, no m'estranyaria que s'aplaudís amb semblant orgull una proposta que pretengués imposar un percentatge d'inmigrants al Parlament. Dividirem posteriorment els inmigrants segons el país d'orígen per no discriminar entre els nouvinguts. Suposo que un fill d'àrab i de xinesa es començarà a considerar equivalent a dues places d'inmigrant. Posats a ser moderns podriem sumar-nos a les poscions més estupidament animalistes i acceptar que, sense ànims de discriminar segons un nou racisme que es denomina amb gran encert "especisme" (això és cert, existeix), acceptéssim tenir com a President de la Generalitat un garrí perquè, ja se sap, a Catalunya hi ha més porcs que catalans (i tots mereixem aspirar a un lloc al Parlament).
Abans de sentir-me acusat de cavernícola o de Sostres, vull dir que aquest breu post no és un atac a les dones sinó a l'estupidesa humana. Per major glòria de les matemàtiques, no les separem de la raó humana.

6 comentaris:

Pedro ha dit...

T'estimo si he begut és un llibre depriment.

El Pensador ha dit...

Noi, estàs tocant un tema força delicat. Per molt que deixis clar que no és cap atac contra les dones —cosa que jo també m’afanyo a dir—, sempre, davant d’una critica com aquesta, hi haurà qui se’t tiri a la jugular. Han estat patint discriminació durant massa temps, i si bé la pell se’ls hi ha colrat —metafòricament parlant— a l’hora de lluitar, cal no oblidar que —anatòmicament— són de pell fina. Jo també estic en contra de l’estupidesa humana —molt—; i realment, vist des de fora, o sigui com a home —entengui’s aquí, sexe masculí—, aquesta batalla per les igualtats numèriques, ben bé que sembla que ho sigui —una estupidesa. S’ha d’entendre, però, que si aquesta estupidesa no hagués estat una obsessió en la seva lluita, ara, potser ni tan sols en veuríem encara cap de dona al parlament, i qui diu al parlament, diu en molts altres llocs. Malauradament, encara ens queda molt camí per fer com a societat, fins que aquesta tan desitjada igualtat deixi de ser un fantasia per convertir-se en una realitat. Quan això passi, si és que hi arribem, llavors, sí, llavors, qualsevol imposició de percentatges serà del tot estúpida. Dit tot això, estic segur que tu penses exactament el mateix, i per tant, deixa’m que et feliciti per la ironia del post, que en aquest sentit he trobat boníssim. Tant, que fins i tot hi afegiré, que postures més optimistes vers els resultats de la lluita de la dona, ens haurien de dur a pensar, a veure si no serem nosaltres —els homes— qui en un futur haurem d’acabar demanant la igualtat numèrica. ;-)

elur ha dit...

suposo que ha de ser complicat entendre'ns si no s'ha estat mai un dona ;P
Però, sí, encara ens discriminen. I ja no és qüestió de paritat no, és qüestió, massa vegades, de decència.

ferrancab ha dit...

Pedro,
Si tu ho dius... Però el cert és que a mi no m'ho va semblar.
Pensador,
res a dir. Tens tota la raó del món i aquest era el missatge del post. L'únic que m'agradaria afegir és que si algún dia hi ha majoria de dones al Parlament (cosa que sembla impensable quan s'aplaudeixen propines com el 50%) espero que els homes no siguem, en general, tant idiotes com per sentir-nos discrminats (a no ser que les coses canviéssin tant que aquest percentatge reflectís una discriminació semblant a la que han patit les dones al llarg dels segles).
Elur,
No pretenc posar-me a la pell de les dones, la veritat, però espero que això no em faci indiferent envers les discriminacions que pugeu patir de la mateixa manera que no sóc inmigrant i no sóc indiferent als seus problemes o al tracte que reben. Aquest era un post en certa mesura irònic i provocador (en la mesura en que jo ho puc ser, sense grans festes) i per això, per evitar malentesos que ja han fet que se m'acusés de cavernícola al bloc d'una senyora d'esquerres i feminista amb molt mala digestió de crítiques, he linkat (o com es digui) un post que vaig escriure on explico una mica més seriosament la meva posició respecte la "igualtat" forçada. Sento autèntica vergonya de moltes discriminacions que pateix la dona; cobrar menys per la mateixa feina, l'exclusivitat de les tasques domèstiques i tantes altres coses que, suposo que per no ser dona, n'acabo de ser conscient. Però coses com penjar cartells als passadissos de la universitat on dir que l'expressió "ho has fet de collons" i "això és un conyàs" són discriminatòries no em treuen el son. O com tenir un 50% de ministres per imperatiu electoral. Em semblen parides que ens fan confondre la forma amb el fons. No pretenc ser un masclista sinó tot el contrari. Pretenc que la lluita contra la discriminació de qualsevol tipus sigui una lluita per la dignitat humana i no en favor de la caritat per deixar les consciències benpensants tranquiles. Bé, espero haver-me explicat amb claredat perquè no m'agradaria quedar com un cavernícola davant d'algú disposat a escoltar els meus arguments.
Salutacions

elur ha dit...

I ara! cavernícola? no home! En cap moment t'hi he relacionat amb un cavernícola.
Saps, el dia de la dona treballadora, una companya de feina em va felicitar i, sincerament, que em pensava que ho feia perquè sap que sóc culé i futbolera jeje... vaig relacionar-ho perquè a ella no li agrada el futbol i perquè el Bassas ho havia comentat. Però a mi tot plegat em sembla absurd. Quan vaig veure, per posar un exemple, a un grup representatiu de dones treballadores fent-se la foto a Girona, la veritat que em va fer ràbia. Perquè elles i no unes altres? perquè no treballadores que deixen la salut a la feina enlloc de senyorasses ben guarnides que a saber què entenen per treballar? Perquè no la meva mare al lloc de qualsevol d'elles? Perquè cullons (o cony, tan se val) s'inventen diades absurdes per tenir content i enganyat al personal? I llavors les reivindicacions i vinga a vendre'ns el producte com si fóssim ninots incapaços de veure i processar el que passa realment.
Pots comptar... a mi tot aquest absurd m'esgota.
La primera frase del meu primer post volia ser irònica :P
Per cert, crec hi ha més dones masclistes que homes masclistes, o sigui que "nàfent"...
Salut!

Anònim ha dit...

L'Empar Moliner és dels pocs sinó l'únic ésser que no es mereix ser citat(no oblidem en Bardés).
Espero que deixessis de llegir a temps el seu plec de fulls editat abans de patir algun problema mental irreversible...