5.3.06

Contra l'absolutisme

CONTRA EL ISLAMISMO

«Después de haber vencido al fascismo, al nazismo, al estalinismo, el mundo se enfrenta a una nueva amenaza totalitaria mundial: el islamismo.
Nosotros, escritores, periodistas e intelectuales convocamos a la resistencia al totalitarismo religioso y a la promoción de la libertad, la igualdad de oportunidades y los valores seculares para todos.
Eventos recientes, ocurridos tras la publicación de dibujos de Mahoma en varios periódicos europeos, han revelado la necesidad de librar una lucha por los valores universales, que no se librará con las armas, sino en el campo de las ideas. No se trata de una lucha entre culturas o una oposición Occidente-Oriente, sino de un combate mundial que ubica a los demócratas contra los teócratas.
Como todos los totalitarismos, el islamismo se alimenta de miedos y frustraciones. Los predicadores del odio apuestan por esos sentimientos para formar sus batallones destinados a imponer un mundo liberticida y desigual. Pero nada, ni siquiera la desesperación, justifica la elección del oscurantismo, el totalitarismo y el odio. Es islamismo es una ideología reaccionara que asesina la igualdad, la libertad y el secularismo allí donde está presente. Su éxito sólo puede llevar a un mundo de dominación: la dominación de la mujer por parte del hombre y la dominación de todos por parte de los islamistas. Para contrarrestarlo, debemos garantizar derechos universales a los oprimidos y discriminados.
Rechazamos el "relativismo cultural", que consiste en aceptar que los hombres y mujeres de cultura musulmana deben ser privados del derecho a la igualdad, la libertad y los valores seculares en el nombre del respeto por culturas y tradiciones. Rechazamos renunciar a nuestro espíritu crítico por miedo a ser acusados de "islamofobia", un concepto desafortunado que confunde la crítica del Islam como religión con la estigmatización de sus creyentes.
Rogamos por la universalidad de la libertad de expresión, para que el espíritu crítico pueda ejercitarse en todos los continentes, contra todos los abusos y contra todos los dogmas.Apelamos a los demócratas y a los espíritus libres de todos los países para que nuestro siglo sea un siglo ilustrado, no oscurantista.»
.
Ayaan Hirsi Ali, diputada holandesa que escribió con Theo Van Gogh el documental por el que lo asesinaron.
Chahla Chafiq, escritora iraní exiliada en Francia.
Caroline Fourest, ensayista y autora de un libro contra Tariq Ramadan.
Bernard-Henri Lévy, filósofo francés.
Irshad Manji, periodista canadiense autora de "Mis dilemas con el Islam".
Mehdi Mozaffari, profesor iraní exiliado en Dinamarca.
Maryam Namazie, escritora y productora de televisión.
Taslima Nasreen, doctora nacida en Bangladesh perseguida por apostasía
Salman Rushdie, novelista condenado a muerte por Jomeini por "Los versos satánicos"
Antoine Sfeir, cristiano libanés que vive en Francia
Philippe Val, director de Charlie Hebdo
Ibn Warraq, autor de "Por qué no soy musulmán".
Charlie Hebdo

Via Arcadi Espada

M'encanten els manifestos. No sé qué tienen tus ojitos que me vuelven loco... M'encanten perquè, en el fons, sóc un romàntic. Em fascina aquesta entrega dels signants a la comunitat, a la salvació de les nostres ànimes amb quatre paraules on ens prometen amor i fidelitat eterna. Però m'agraden més les tesis. Potser un manifest em posa content un momentet però és difícil recordar-lo l'endemà. Més o menys com les declaracions d'amor etíl·liques. Aparent espontanietat i manifesta obscuritat conceptual. Més o menys com el mal gust del vòmit posterior. No era això, però ja està fet. I potser només era una coma allò que calia canviar. Potser era on diu allò de Rechazamos el "relativismo cultural", que consiste en aceptar que los hombres y mujeres de cultura musulmana deben ser privados del derecho a la igualdad, la libertad y los valores seculares en el nombre del respeto por culturas y tradiciones. Potser només és la coma de darrera el maleït relativismo cultural. La coma que converteix la frase en explicativa i l'apel·lació als valors absoluts. Rogamos por la universalidad de la libertad de expresión. Fins i tot el fanatisme platònic defensava uns valors absoluts més interessants. El bé. És maco com a mínim. Discutible, però maco. L'insult com a valor absolut a mi no em fa ni gràcia, ni m'atrau. L'únic absolut, deixant de per un moment de banda l'evidència aristotèlica del "toón legetai polajós" (l'ens es diu multiplement), l'únic que puc defensar i que defenso amb els idealistes és l'absolutesa de la raó. I és aquesta la lluita que cal defensar contra el relativisme cultural. Abraçar l'absolutisme liberal, l'absolutisme de la llibertat per defugir els perills del relativisme cultural. Si val la pena tenir fe en occident i els nostres valors és només per convertir-nos en un autèntic "tribunal de la raó", no en apologetes de nous absolutismes. Berlin, Nietzsche i Aristòtil. Sense ànims de riguroses interpretacions acadèmiques; La mort de Déu, el toón legetai polajós i la lluita contra el monisme. Això és occident o, com a mínim, l'occident on crec que val la pena viure.

3 comentaris:

La Rosa de Sang ha dit...

M'havies preocupat. Pensava que havies penjat el manifest per subscriure'l. Sort que he continuat llegint.

Sobre Nietszche, només una pregunta, no creus que hauria defensat les expressions més fanàtiques de l'islamisme? En el sentit de què són expressions passionals, que vénen des d'una sublimació de les emocions. A vegades penso que Nietszche hauria arribat a considerar els terroristes suicides com a herois que moren per una passió increïblement cegadora i absorvent, que donen el seu cos, la seva vida per satisfer la seva passió cap a la seva religió, el seu Déu i el seu profeta. Déu ha mort, sí, per això res és segur, tot és possible i relatiu, fins i tot culturalment relatiu.

ferrancab ha dit...

La veritat és que no em veig capacitat per contestar la teva resposta. De Nietzsche, malgrat el cito constantment per el poc que sé d'ell, en conec ben poca cosa. Només n'he llegit "La genealogia de la moral" però em va servir per trencar amb els prejudicis d'un professor massa catòlic per entendre'l. Realment no crec que Nietzsche defensés o admirés les expressions més salvatges de l'islamisme i ja no només per el que tenen de religioses sinó per el que tenen de salvatges. Crec que malgrat l'aparent radicalitat del filòsof la seva voluntat no és la de destruir tota moral o tota "humanitat" sinó fer-ne néixer una d'autènticament humana. No crec que defensi un salvatgisme però no sóc la persona més indicada per donar explicacions sobre Nietzsche així que tot el que he dit s'ha de posar en seriós dubte. Ho sento.
PD: la pàgina de l'Alcoberro sempre és un gran recurs per solucionar aquests dubtes.

Ramon ha dit...

I si Salvador Dalí aixequés el cap i digués que el centre de l'univers ja no és l'estació de tren de Perpinyà, sino la Meca? ¿No és oníric matar-se per anar al cel?