7.3.06

Carn de cavall

-¿Tu també et prostitueixes?
- Sí - digué, i acotà el cap. Li l'alcí acaronant-li la cara suaument. Una petjada de crema Pond's sem quedà a la mà.
- ¿Quina edat tens, Patrícia?
- Setze anys. Ningú no m'obliga - féu amb orgull -. Ho faig perquè vull.
- Ja ho sé, per guanyar unes peles i poder comprar-te un vestit de moda. No t'estic fent un retret. Comprenc que a la teua edat és important anar a la moda.
(...)
- Una vegada un client em va pegar una pallissa i estiguí a punt de deixar-m'ho. Però necessite els diners. No sé si ho comprens. Els diners són importants per a mi - es dugué les mans al pit-. L'únic que puc oferir, a canvi, és el meu cos.

Un negre amb un saxo Ferran Torrent
(per els que no entinguin el valencià; internostrum. Traduïr primer al castellà i tornar a traduïr sense la opció de donar prioritat a les formes valencianes)
.
El totliberal Sostres va dir en una entrevista amb el Monegal que "cadascú ven el més car que té". No sense raó, certament i per desgràcia. Llegia això en estranya companyia de dues models. La L5 del Metro de tant en tant proporciona intensos moments de felicitat. Una morena i una rossa que viatjaven per posar de manifest for ever and ever la gran veritat aristotèlica del toón legetai polajós que aplicada a la bellesa femenina vindria a dir que la perfecció es manifesta muliplement, que hi ha més d'una dona perfecta. Una lleu decepció, malgré tout, quan en un anglès en funcions d'esperanto, la morena diu a la rossa: I think you're still drunk. Sembla que la mort de Déu només no ha afectat a les deeses dionisíaques.
Després d'aquesta estranya experiència un humanista reaccionari com jo, defensor, com ja sabrà sobradament el meu estimat i fidel públic, de l'home esparracat, em pregunto si els animalistes tindràn alguna cosa a dir al respecte. Parlo del comerç de carn humana. Potser ultimament s'han ajuntat algunes lectures que han afectat el meu sistema nerviós i, fins que l'ordre retorni a les meves connexions neuronals, tinc estranyes abstraccions, però el cert és que la situació m'ha recordat a la meva estimada cosina. La meva cosina podria ser prostituta explotant-se com a Lolita o, millor encara, podria ser model. Pensava en els animalistes perquè no puc deixar de veure en el seu amor als animals un excessiu oblit de la condició humana, de la nostra peculiaritat com a espècie animal. Si una frase resumeix un pensament, tota una filosofia, que em veig inclinat a rebutjar és la de Mosterín: Las naciones no existen. Existen los territorios y las poblaciones de distintas especies que viven en ellos, incluida la especie humana, pero los humanos que viven en cualquier territorio son siempre de distinta raza, de distinta lengua y demás. L'amor als animals ens ha fet oblidar on és la humanitat. Distintas especies... i la humana entre d'altres. Certament no hi ha nacions de ximpanzés perquè no hi ha abstracció simiesca. El dia que el simi sigui científic i, amb Aristòtil, entengui la ciència com a especificació, el dia que el simi sigui capaç de fer tractats de metafísica, encara que només sigui per rebutjar-la, el simi podrà gemegar termes com nació i parlar de nacions simiesques. Que el simi no sigui capaç d'aquest epistemologia aristotèlica no ens ha de fer oblidar les nostres propies capacitats per formular abstraccions. I la nació és una abstracció. Fins aleshores els simis no parlaran de nacions ni pagar una prostituta serà el mateix que comprar carn de cavall.