9.2.06

Sobre la seriositat

Poques coses són més decepcionants per algú amb innata tendència al "canvidecamisisme" que no trobar arguments seriosos per convertir en acte aquesta potencialitat. És una llàstima veure com, per exemple, al programa Àgora es convida persones per defensar tesis contràries a les meves i que menteixin. A mi m'encantaria preocupar-me per el nacionalisme que impera a Catalunya però quan les mentides són tant evidents em resulta ofensiu fer-los cas.
Recordo amb certa nostàlgia les previes de la guerra d'Irak. Un servidor aprofitava les classes de matemàtiques per evidenciar el seu pacifisme sumant-se al jovent que seia davant d'aquell niu de rates que era (i continua sent) la seu del PP. Però he de reconeixer que no les tenia totes fins que vaig veure com progeressava la publicitat de la guerra a mans de l'administració Bush. Hi havia dos punts bàsics: "Sadam és un home dolent que va voler matar el meu papà" i les fotos dels camions allà a la ONU. Més tard vaig aportar una base ètica més forta a aquest rebuig en principi estètic quan vaig descobrir els tres grans pensadors actuals de la guerra justa. Curiosament, tant Michel Walzer com Benjamin Barber i E.Garzón Valdés negaven que la guerra de l'Irak fós una guerra justa. Simplement no hi havia arguments seriosos que justifiquéssin la intervenció militar.
En Marhuenda diu que no té problemes amb el bilingüisme. Recordo una interesant discusió sobre aquest tema que va tenir amb el filòsof Terricabras a Catalunya Radio. El filòsof pregunta quantes llengues parla i el de la Razón (heus aquí un joc d'oposats de gran interès) contesta que parla anglès (crec que era anglès però la veritat és que no ho recordo bé), castellà i català i, de fons, se sent una veueta que diu "i ja veiem com". En Marhuenda pregunta al filòsof que, amb un "algunes més", deixa les coses massa clares. "No te hagas mas daño cariño" que diría aquella dona al ser preguntada per el savoir-faire del seu amant. No té problemes amb el bilingüisme perquè no n'hi han, però principalment perquè ell no n'és de bilingüe.
I tornant a les guerres (a les presents, no a les desitjades). El mai-no-prou-ben-considerat Nihil Obstat ens linka, com a bon gurú de la llibertat en xarxa, a la gran veritat. La llibertat i la guerra són coses molt serioses com perquè presentin coses com aquestes. Tens a una mà un llibre d'unes 450 pàgines d'un home que et diu que la guerra d'Irak és injusta i a l'altra les fotos d'un camió i un informe que no seria ni un aprovat a la universitat pública. Si es tracta de triar és fàcil, ens ho posen massa fàcil, i em sap greu. Em sap greu que el nivell sigui tant baix perquè això només pot voler dir que no hi ha voluntat de fer-lo pujar.
En clau més personal. Busco algú que pugui contradir Gómez Pin sense cridar o fer el ridícul.
En clau no tant personal. Busco algú que pugui contradir Michel Walzer sense cridar o fer el ridícul.
I és molt fotut això de buscar i no trobar.

6 comentaris:

Pedra Filosofant ha dit...

Ferran: post a post et superes!... ;) Això meu sí que és "aprendre", i no el pà que es dona en altres "fleques" blogueres... ;)
D'una altra banda, vaig escoltar la conversa a Catalunya Ràdio entre en Terri i en Marhuenda (de la que ens en fas esment) i la veritat, poques vegades he vist al mestre i filòsof defenent la seva postura amb tanta força i vehemència. El Marhuenda aquest (és del PP) se les gasta, no tè pèls a la llengua, i es va trobar amb una bona pedra a la sabata. Me'n recordo perfectament perquè era al programa del Gaspar Hernàndez, i després de la tertúlia en Terri va ser amb nosaltres al seu xat, i també vam tractar el tema.
Bilingüisme? Oitant que n'hi ha (n'hi ha d'haver aquí i pels catalans d'allà, no?)!
El castellà marginat? I un rabe!
Ens llegim!

EVF ha dit...

És cert: m'agraden realment molt els darrers posts que vas fent, tot i que em perdo una mica quan cites algun filòsof, perquè desgraciadament n'he llegit molt pocs.
El d'avui reflecteix molt bé un sentiment que jo també tinc sovint. Primer, la facilitat a deixar-me enlluernar per discursos ben construïts i argumentats de gent molt intel·ligent, i que aquesta mena de discursos em facin canviar sovint de les opinions que tenia adquirides.
Però recíprocament, la dificultat que tinc per empassar-me un discurs mal argumentat i mal construït, o tan barroerament fals.
Molt bo realment!

La Rosa de Sang ha dit...
Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.
La Rosa de Sang ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu, però com t'expliques que la gent es cregui el discurs del PP? Sobre els privilegis de Catalunya, sobre la imposició del català, sobre la rendició del govern espanyol a ETA, sobre el trencament d'Espanya, només per citar els clàssics! Per mi són discursos simples, matussers, barroers, però saps la quantitat de gent que s'ho creu? Em nego a pensar que hi hagi tanta gent imbècil però veient el panorama, o nosaltres som els que estem molt equivocats, o ells són molt i molt convincents.

EVF ha dit...

Crec que és perquè:
1. Hi ha molta gent molt curta de gambals, i
2. Tenim una tendència natural a creure el que se'ns diu, i més quan és tan fàcil de comprovar que és mentida. Pensem "com em mentiran sobre aquest tema, si quan vulgui puc anar i desemmascarar-los?" I llavors, amb aquesta confiança, no fem mai aquest esforç, i ens endinyen les mentides a grapats.

Pedra Filosofant ha dit...

Dijous passat, a dues cadenes de televissió diferents, van dir la mateixa notícia amb dades diferents. Algú se n'ha adonat?. Doncs llestos!. I així, dia rera dia, fins que el borrego només persegueix la pastanaga... ;)