1.2.06

Munich. La diàlectica de l'home esparracat.

.
"Entendemos por dialéctica una teoría general que afirma el carácter intrínsecamente móvil o cambiante de la realidad en virtud de alguna negación, y por método dialéctico un estilo de pensar que procede mediante negaciones, precisamente porque supone que la realidad es en sí misma dialéctica, o sea que se mueve mediante negaciones.
Todo se opone como tesis i antítesis i por ello todo se mueve. Pero el resultado de este movimiento no es la anulación de los dos términos en litigio, sino el pleno desarrollo de la realidad que a través de su ser otro retorna a sí misma."
Eusebi Colomer. El pensamiento alemán de Kant a Heidegger. Vol.II
.
Munich. Una pel·lícula on cadascú hi pot trobar el que vulgui (jueus enfadats, palestins enfadats i Sostres content, amb això es diu tot). És curiós. Suposo que això deixa en molt mal lloc el film. No hi ha lloc per replanetjar-se res si és que no ho has fet abans de pagar una entrada perquè algú mengi crispetes sense sentir-se sol (a). Espero que la meva orella i el record de la seva mare fóssim la companyía que necessitava, foca dels collons.
Fa 2 dies que volia escriure sobre la pel·lícula d'aquest tal Spilberg. No aporta res. Ho puc dir així de clar. Una simple frase en gairebé 3 hores i va i la foten als trailers (es diuen així oi aquells anuncis que resumeixen milions de dòlars d'inversió en 5 minuts d'imatges?). La frase deia quelcom semblant a això (tinc mala memòria i el google no sempre ens soluciona la vida): "Cada generación -la peli era en castellà- se ve obligada a llegar a un pacto con sus valores". Nietzsche en boca d'una actriu que fa de primera ministra d'Israel. Una frase que alguns portavem de casa i que d'altres no van escoltar perquè el soroll de les crispetes a la pròpia cavitat bocal els impedia centrar l'atenció en la paraula. Son la oída i el gust sentits incompatibles? Les crispetes al cinema no distreuen la imatge però impedeixen captar la paraula. Se'n podría fer una tesis. Caldría fer una gràfica on es valorés el missatge oral de la pel·lícula i la ingesta de crispetes. Crec que en resultaría una important erecció bidimensional.
.
Tesis o afirmació:
- Els jueus són víctima històrica. Un poble perseguit i putejat (molt més que això, però em fa vergonya escriure segons què. Jo a vegades també estic amb Hannah Arendt quan sent vergonya de ser humana). Tenint en compte que la víctima acostuma a ser més ben valorada que el botxí, per força conclourem (sense necessitat de llegir les sagrades escriptures) que els jueus són els bons.
Antítesis o negació:
- Els jueus vengen la mort dels seus matant als assasins. Tenint en compte que la víctima acostuma a ser més ben valorada que el botxí, per força conclourem que els jueus també poden ser dolents.
Síntesis o negació de la negació:
- Els jueus, com tota la resta dels humans (també els palestins que volen trossejats per satisfacció de l'espectador hollywodiense), són homes esparracats.
.
Encara podríem fer extensiva la idea a la nació. Alemanya és la Gran Nació, la nació més esparracada, la que va de Kant a Hitler. De la tesis a l'antítesis. La síntesis ja arribarà, tot porc té el seu sant Valentí que diuen els veïns. Der grossen Deutschland.
Munich. Una pel·lícula per refermar-se en les pròpies idees. Cagar-se en la política d'Israel no és ser antisionista. És una bona notícia. Una com tantes altres, diría jo.

1 comentari:

Pedra Filosofant ha dit...

Ferran, un dia d'aquestos prendre'm mal ambdós!... ;) Em dirás que són meres coincidències, etc., però a mi també em comença a fer por!. Llegeix, llegeix, acabat de treure del forn:

http://lapedrafilosofant.blogspot.com/2006/01/israel-i-palestina-les-veus-del.html

Només un afegitó: aquest post l'estava "parint" des de dijous passat a la nit, i fins hui no he trobat el moment d'acabar-lo. Ho faig, em passe per la resta de blogs "habituals", i em trobe amb l'agradable sorpresa de que en Ferran toca el mateix tema, peró arrel de la pel-lícula de l'Spielberg "Múnich". Fantàstic, no?. El teu post, però, és més filosòfic.
Ens llegim!