24.2.06

Lolita


Es veu que Nabokov va dir que la bona literatura és aquella que llegeixes i sents un calfred que et recorre l'espinada. Crec que no n'hi ha prou, que aquesta afirmació és massa poca cosa i més tenint en compte que és Nabokov qui parla.
Llegint Lolita m'he tornat un malalt. Somio amb Lolita, passejo en tren amb Lolita sota el braç i des que el vaig començar visc dues vides. Una vida sana, una vida gairebé exemplar en l'àmbit de la moral ciutadana. Però llegeixo Lolita i no hi ha reprobació moral, no hi ha distància crítica entre Humbert i jo ni judici ètic possible. Mal futur tindríen els jurats populars si tots els acusats fóssin com Humbert o tots els seus membres com jo.
Definitivament no n'hi ha prou amb sentir un calfred que et recorre l'espinada. Cal que aquest calfred arribi a capgirar-te el cervell. Vivo sin vivir en mi...
És el pecat Aristotèlic de creure que l'home té una afecció innata a la veritat o de les prostitutes que entenen que el seu ofici dóna cobertura a la funció bàsica de tot organisme vivent. Però sempre hi ha més. És el triomf del pensament de Berlin quan critica el monisme, la recerca d'un únic fi en la vida humana, que fonamenta molts sistemes filòsofics i polítics. L'home és complexe i esparracat, i la literatura com a acció humana ho ha de ser per força. No n'hi ha mai prou amb una característica per definir l'excel·lència.
La grandesa de Nabokov deu ser aquesta, que sigui quina siguia la característica que triem per definir la bona literatura, triarem una característica de Lolita.