18.2.06

Jueus tots. Punt mort

¿Sabe porqué no se avanza? Porque unos y otro se han enquistado como víctimas. Cuando uno es víctima llega un momento en que se encuentra a gusto como tal, confortable en su rincón. Lo he visto muchas veces. Si eres víctima no puedes caer más bajo. Entonces, un día, dejas de asumir responsabilidades (...)
.
Dan Bar On. La contra de La Vanguardia (17 de Febrer de 2006)
.
No deixa de sorprendre'm la voluntat de ser víctima dels humans i, en concret, dels catalans. De tots els catalans, que això és el millor. Catalans catalanistes (CC.CC) i catalans espanyolistes (CC.EE); però víctimes tots. Uns víctimes d'un estat que no ens entén, que no ens vol però que no ens deixa marxar. Els altres víctimes del nacionalisme excloent, perseguits per parlar castellà. Ara que els catalans busquem una identitat nacional això és digne de ser seriosament pres en consideració. Catalunya és una terra habitada de víctimes.
En un moment o altre, en un espai o un altre, tots anem a la recerca d'una Efride.
Nietzsche, aquell gran sonat, aquell gran filòsof, aquell gran home, ho va veure molt bé. La culpa és de la moral jueva i cristiana. Aquella moral de pobre, de dèbil, que se sent còmode en el paper d'oprimit, de víctima. Sembla que no és així amb els musulmans. Mahoma debia quedar-se a mitges en la seva reinterpretació del cristianisme. Fascinats com tots amb la posició de víctimes, però sense el fre de la comoditat. Sens dubte una perillosa combinació.
Perturbats del turbant a banda, crec que aquesta comoditat en el victimisme és molt perillosa per la societat. No per el fet de ser víctima, sinó per la tendència a la comoditat. Una societat no pot ser construida per persones còmodes en la seva posició. Les víctimes no poden marcar l'agenda política de l'Estat. Mirant aquesta tendència no és estranya la tendència de les víctimes a posicions conservadores.
Dan Bar On és jueu, israelià, però afirma sentir-se avergonyit per els seus compatriotes. Demostra ser un bon jueu, tot i que no crec que ell se senti còmode en un paper de víctima que sap que no li pertoca. Nietzsche dóna les bones nits al jueu:
.
Todo el que ha construido alguna vez un "cielo nuevo" ha encontrado el poder para ello solamente en su propio infierno...
.
Per sort o per desgràcia, no tots som ni podem ser bons jueus. Per sort si som capaços de no caure en aquest punt mort, per desgràcia si fugint del punt mort caiem en el nostre propi infern.

4 comentaris:

Pedro ha dit...

Ens podem reconvertir al judaisme, com el pare de la Celestina va fer amb el cristianisme.

Gale ha dit...

Sr Pedro: què vols dir que l'autor es va passar al cristianisme?
O a l'inrevès?

nota: també podem ser jueus no practicants i que els jueus devots ens tinguin compassió per analfabets, però és acceptar un mal evitable, no?

Pedro ha dit...

El pare de la Celestina és, literalment, el pare, no pas l'autor. El que passa és que on he dit Celestina volia dir Melibea. Em refereixo al pare en l'obra, no pas a Fernando de Rojas.

Gale ha dit...

Gràcies per l'aclariment Pedro. Vaig veure la obra a l'institut, però no la recordo casi. Així i tot crec que era una obra no destinada al públic que era aleshores.